Raúl Albiol (Vilamarxant, 1985) torna a estar en l’òrbita de l’Espanyol per reforçar la seva defensa. El futbolista era l’objectiu número 1 per reforçar la defensa de l’Espanyol el darrer estiu. La intenció de Quique Sánchez Flores era recuperar el defensa valencià per donar impuls a la defensa blanc-i-blava. Ara torna a ser un dels objectius que té el tècnic sobre la taula. Quique el coneix a la perfecció de la seva etapa al Getafe i al València. Ara torna a insistir en la seva contractació i des d’Itàlia el situen com un dels candidats a retornar a la lliga després de quatre anys en el Nàpols. La política de reforços de l’Espanyol va estancar-se per l’encaparrament de Sánchez Flores a fitxar el de Vilamarxant. El president del Nàpols, Aurelio de Laurentiis, es va mantenir inflexible i no el vol deixar sortir malgrat que només li restava un any de contracte. Al final, l’internacional, que farà 32 anys el 4 de setembre, va renovar el seu contracte amb el conjunt italià fins al juny del 2020. El club italià s’assegurava amb aquesta maniobra que no marxés lliure aquest estiu. L’Espanyol estava decidit a pagar 10 milions d’euros, però aquesta quantitat era prohibitiva per a una entitat que només tenia 16 milions a gastar-se el passat estiu per refer la seva plantilla després d’una temporada anterior crítica. Els temps perdut mirant de contractar Albiol i l’afegitó de la frustrada venda de Felipe Caicedo van ser un cop estratègic nefast per la construcció de la plantilla, que va perdre pel cam futbolistes importants per la defensa com el central Iván Marcano, del Porto, o el camerunès Nicolas N’Koulou, agent lliure, que va acabar fitxant pel Lió. Al final l’Espanyol va reclutar a corre-cuita Martin Demichelis i l’últim dia de mercat va tenir la sort de poder lligar Diego Reyes després del comiat in extremis de Michael Ciani, a qui se li va rescindir el contracte que tenia d’una temporada més.

Ara la contractació d’Albiol no sembla gaire fàcil. El futbolista té com a prioritat anar al València, on es va formar com a futbolista i d’on és la seva família. A quasi 32 anys sap que és davant del seu últim gran contracte abans de retirar-se i li tempta més la idea de tornar a Mestalla que no pas la d’enrolar-se en el projecte de Chen Yansheng. La seva carta de llibertat, després de la renovació del setembre, és de només sis milions d’euros. Una quantitat més assequible que no fa pas un any. L’equip de Mestalla va pressionar de valent l’estiu passat al Nàpols i va arribar a oferir, a la desesperada, fins a 12 milions d’euros per emportar-se el defensa, que ja havia militat quatre temporades amb l’equip valencianista. Arribat a aquest extrem, l’única manera de seduir Raúl Albiol seria la gestió externa que pugui fer Quique Sánchez Flores. El tècnic és l’únic que podria capgirar la decisió del futbolista i engrescar-lo amb el projecte que està construint a l’Espanyol a més, els blanc-i-blaus també li tindrien que oferir més diners al central per esmorteir els seus desitges personals. Podran més els diners o els sentiments? Aquest és el dilema d’Albiol. Però ara mateix sembla força complicat que l’Espanyol pugui posar gaires més diners que els que li oferiria el València, un club que té un marge econòmic més ampli i un límit salarial més elevat que no pas l’equip català. A més, Quique ja sap el que li va comportar la seva obsessió de voler tenir Albiol el darrer estiu. En la decisió final hi tindran molt a veure el director general esportiu, Óscar Perarnau, i el director esportiu, Jordi Lardín. La qualitat del futbolista no es discuteix, però els paràmetres econòmics són els que són i a més, vist la projecció i l’edat de Diego Reyes, de 24 anys, potser seria més convenient invertir 7 milions en el mexicà que no sis en el valència que està en l’epíleg de la carrera.