Marc Roca (la Granada, 1996) es presentava fa un any a la sala de premsa del RCDE Stadium amb un somriure d’orella a orella escortat pel llavors director esportiu, Ángel Gómez, i el conseller delegat, Ramon Robert. Tota la família hi era present, a primera fila. Era un dia gran per a tots ells: signava un contracte amb l’Espanyol fins al 2022 i amb el compromís de ser futbolista professional del primer equip la temporada 2017/18.

Era la sensació del planter. La seva progressió era espectacular i al cap de pocs dies ja havia enamorat Quique Sánchez Flores en la pretemporada a Holanda. “Ens agrada la gent jove sense complexos i Marc Roca és un d’ells”, deia llavors el preparador blanc-i-blau, que no va trigar gens a donar-li les regnes de l’equip a la medul·lar.

Els números l’avalaven: 641 minuts disputats en la lliga amb vuit titularitats en les onze primeres jornades. Pujava com un tro i estava ple de confiança. En aquest context, el club blanc-i-blau es va afanyar a lligar un dels seus joves valors per evitar un altre cas Eric Bailly. La clàusula del noi de la Granada passava d’un milió d’euros als 40 milions.

L’explosió meteòrica de Marc Roca en el primer equip es va esmorteir amb el temps. Després de la renovació va veure com el seu pes en l’equip es difuminava. Va estar quatre mesos sense jugar de titular. El temps que va passar des que va entrar en l’onze contra el Betis, el 30 d’octubre del 2016, fins al 4 de març del 2017, quan va tornar a jugar d’inici contra el Vila-real.

“Ha de tornar a ser el d’abans”, responia llavors Quique Sánchez Flores quan se’l qüestionava sobre la seva sortida recurrent de l’onze després d’un inici de temporada amb presència constant en els equips titulars. Era una espècie de primer avís. Tot i això, els números del migcampista van ser força bons pel seu debut a l’elit. Va concloure la temporada amb 14 titularitats i 1.319 minuts.

Aquell punt de desconnexió de la temporada passada s’ha confirmat en aquest primer tram de lliga. Roca ha passat a ser un actor secundari a l’Espanyol. Les xifres parlen per si soles. Fa just un any havia jugat 641 minuts i ara només arriba a 81. No ha jugat cap minut en la lliga des de l’1 d’octubre passat, quan va gaudir de la seva única titularitat al Santiago Bernabéu. És un dels damnificats per l’arribada de Sergi Darder i l’overbooking a la medul·lar també li juga en contra. Ara aquell somriure etern de fa un any s’ha transformat en un desencís recurrent. Roca continua buscant el seu camí i no es rendeix per demostrar que la seva arribada fulgurant de fa un any al primer equip no va ser casualitat i continuarà treballant per tornar a seduir Sánchez Flores.