Llàstima que s’acabi

L’Espa­nyol ha posat l’epíleg a la tem­po­rada amb una sen­sació agre­dolça. I és que ara que començava a gau­dir se li ha aca­bat el temps d’esbarjo. Igual com un nen a qui li tre­uen la pilota al cap­ves­pre i el fan tor­nar a casa. Així ha fina­lit­zat l’Espa­nyol la lliga. Un bon gust de boca, diver­tint-se sense com­ple­xos sobre la gespa i pre­gun­tant-se per què no haver can­viat abans. David Gallego ha estat el punt d’inflexió que ha permès cap­gi­rar una tendència hor­ro­rosa. El suri­enc ha donat nous bio­rit­mes a la plan­ti­lla. Uns retocs quirúrgics en la par­cel·la tàctica i una bona dosi d’auto­es­tima per fora­gi­tar la tris­tesa col·lec­tiva. Només així s’entén com Gallego ha acon­se­guit dotar l’Espa­nyol d’una con­sistència i d’uns resul­tats sos­tin­guts en aquest final de curs. Els números són clars: 13 punts de 15 pos­si­bles. Qua­tre victòries i un empat. Sumar tres victòries con­se­cu­ti­ves lluny de casa. Un fet que no s’acon­se­guia des del 2013 amb Aguirre a la ban­queta. Encara hi ha més: enllaçar tres tri­omfs per pri­mera vegada en aquest curs. En defi­ni­tiva, aquest és el millor moment de la tem­po­rada de l’Espa­nyol i arriba just quan la lliga s’acaba. No hi ha temps per repe­tir les postres ni per posar-se una última lla­mi­na­dura a la boca. La bar­raca s’ha tan­cat i bar­rat. Però aquesta victòria a San Mamés té premi i arriba amb una bona picos­sada per a l’Espa­nyol. Asso­lir l’11a posició repre­senta uns 2,5 mili­ons més d’ingres­sos tele­vi­sius en relació amb una der­rota que hau­ria dei­xat els blanc-i-blaus en el 16è lloc. Una quan­ti­tat prou impor­tant i una posició final més estètica que maqui­lla una tem­po­rada defi­ci­ent.

Les sen­sa­ci­ons de pla­ci­desa i tre­ball ben fet d’aquest epíleg es van des­ple­gar sobre la gespa de San Mamés. L’Ath­le­tic Club és el con­junt mirall de l’Espa­nyol. Dos equips que han ren­dit per sota del seu nivell i pos­si­bi­li­tats. Però així com els peri­qui­tos han aca­bat amb un to alt i amb ener­gies reno­va­des, els locals han vis­cut l’últim par­tit com una nova tor­tura d’una tem­po­rada deca­dent. L’Espa­nyol ja va encen­dre la gus­pira dels retrets als vuit minuts. Córner que va ser­vir Piatti i David López, arri­bant des del dar­rere, va rema­tar tot sol dins de l’àrea amb un potent cop de cap. Kepa no hi va poder fer res. San Mamés s’ho mirava incrèdul. Pri­mer gol de la tem­po­rada del sant­cu­ga­tenc. El gol va apor­tar més segu­re­tat als visi­tants i els locals van seguir el camí con­trari, el dels dub­tes. L’Ath­le­tic es tro­bava incòmode i per­dia totes les pilo­tes divi­di­des, fet que feia des­es­pe­rar l’afició basca, que veia com el seu equip es dei­xava anar. L’Espa­nyol domi­nava el par­tit des de les tran­si­ci­ons ràpides i quan calia es defen­sava amb la pilota als peus. Aquí hi va tenir un paper des­ta­cat Marc Roca. El mig de la Gra­nada del Penedès va tor­nar a la titu­la­ri­tat en detri­ment de Dar­der. El del plan­ter –el segon juga­dor menys uti­lit­zat del pri­mer equip– no ho era des del dia 1 d’octu­bre al Ber­nabéu.

La como­di­tat era abso­luta per als blanc-i-blaus, cons­ci­ents que un segon gol seria la sentència per empor­tar-se els tres punts. La tre­mo­lor de cames dels locals era evi­dent. Les arri­ba­des a l’àrea de Kepa eren cons­tants. L’allau de joc ofen­siu encara es va fer més pro­funda després de la represa amb acci­ons de perill de Ser­gio García, Bap­tistão, Gerard Moreno i Melendo. La mala pun­te­ria va evi­tar un final més tran­quil per a l’Espa­nyol i un resul­tat més ampli, d’acord amb el fut­bol des­ple­gat al llarg dels noranta minuts. L’Espa­nyol va aca­bar el par­tit movent la pilota a pler i sense pati­ments. El final de par­tit va donar lloc a una pro­testa unànime de l’afició de San Mamés per la paupèrrima tem­po­rada amb una moca­do­rada d’aque­lles que fan època.