“Tenim una oportunitat molt bona com a club per crear una identitat, per créixer tots junts; tenir gent que sent el club és el que ens donarà objectius, hem de cuidar-la”, deia dilluns Rufete quan es referia al nou tècnic, Joan Francesc Ferrer, Rubi. El cert és que dins i fora del club s’està vivint una autèntica rubimania amb l’entrenador de Vilassar de Mar. Un corrent d’il·lusió que és igualment proporcional a la tristor que va deixar el seu antecessor, Quique Sánchez Flores. En poc més de dos mesos treballant, el tècnic s’ha guanyat tots els estaments del club, però principalment els artistes de tot aquest negoci: els futbolistes. La plantilla creu en la manera de fer del tècnic i se sent còmoda amb el sistema de joc implementat. La victòria contra el València va ser la millor carta de presentació i demostra la capacitat de l’equip per tenir una fisonomia recognoscible.

La cosa no acaba aquí. Rubi ha començat a recuperar futbolistes totalment desnonats, com ara Marc Roca, i els aficionats blanc-i-blaus se senten identificats amb el discurs i la forma de ser del tècnic. Rubi s’ha convertit en el motor de la il·lusió de l’entitat. Aquesta metamorfosi s’ha fet des del convenciment. Els seus deixebles creuen en el seu discurs valent i sense barroquismes. “Jo a la plantilla els he plantejat uns objectius molt ambiciosos perquè hi crec. Hi ha cinc equips que són molt poderosos. Però després hi ha la resta d’equips, que estem a un nivell semblant”, assegurava el preparador en la prèvia del partit contra el València. Aquesta valentia, ja no només en el discurs futbolístic, sinó també en els paràmetres classificatoris que es volen assolir, xoca amb la dècada grisa dels últims anys i suposa trencar la zona de confort en què s’han acostumat a viure de manera recurrent els futbolistes de l’Espanyol. Rubi no vol que els seus futbolistes es relaxin i ara els està estimulant amb un repte col·lectiu important. Assumint que tenen més capacitat de la que han demostrat fins ara. Precisament aquesta és la clau del seu mètode. Treure els seus futbolistes de la zona de confort. És el primer que ha cosit un discurs de valentia donant valor a una plantilla castigada psicològicament en el passat. “Aquest equip no dona per a més”, va arribar a dir Sánchez Flores després d’una derrota contra el Leganés. El discurs de mínims ha passat a màxims. “La consigna que ens han donat és clara: tenim un gran equip i no ens hem de posar límits”, deia en una entrevista a L’Esportiu Marc Roca, una de les sensacions d’aquest inici de lliga i gran oblidat la temporada passada. El futbol de Rubi encaixa com un guant amb la seva forma de jugar. No només del mig de la Granada sinó de molts altres futbolistes que han corroborat la bona sintonia amb el preparador en les darreres setmanes. Molts d’ells se senten estimulats per l’estil nou que impregna el de Vilassar. “D’ençà que el conec ha fet evolucionar el seu model i la idea que està plasmant és la millor. Farà una cosa gran enguany”, deia ahir Hernán Pérez, que va coincidir el 2015 al Valladolid amb Rubi. Un dels altres damnificats de Quique Sánchez Flores, Dídac Vilà, era molt clar respecte a com senten aquest estil: “El joc de Rubi s’adapta millor a la plantilla que tenim. Tots estem gaudint amb la pilota i seguirà sent així fins a final de temporada.”

Per la seva banda, Borja Iglesias i Sergi Darder van assenyalar la mentalitat positiva que està generant el tècnic dins de la plantilla I dos dels capitans, com Víctor Sánchez i Javi López, van destacar la seva vinculació amb el club com un afegitó clau per millorar la seva simbiosi amb el club. És evident que Rubi sedueix la plantilla. Ara només cal que això s’acabi plasmant amb bons resultats.