La gran diferència és l’estabilitat. Ho definiria amb aquesta paraula, a la qual moltes vegades no donem importància. Si mirem deu anys enrere, i m’hi incloc perquè jo he estat aquí tres anys, hauríem volgut estar com estem ara. N’he parlat amb el Raúl [Tamudo, present en l’entrevista]: l’estabilitat que hi ha ara a l’entitat és el gran canvi.

Vull dir estabilitat econòmica, estabilitat pel que fa al creixement de l’estructura esportiva, l’estadi, i l’única cosa que se m’escapa és el que s’ha viscut aquest estiu amb els socis. Però nosaltres som aquí per cuidar aquest club i fer-lo gran, i el que hem fet aquestes setmanes va per aquest camí.

Són clubs molt semblants en la gestió, però molt diferents en l’entorn. I el que més varia és el moment en què es trobaven. A València em vaig trobar un club en una situació més crítica que no pas la que hi ha aquí. El club estava en un procés de venda i amb pocs recursos. Aquí hi ha un club estable i ordenat.

Els èxits són un procés. Ni nosaltres ni els jugadors hem de parlar gaire, sinó treballar, i convèncer l’aficionat que el camí s’està fent. L’afició no ens ha de donar res. Hem de ser nosaltres, club i jugadors, els que donem coses als aficionats a còpia de resultats. L’afició el que ha de fer és disfrutar i estimar el seu equip. La responsabilitat és nostra. Jo he viscut un Espanyol que va tenir la possibilitat de guanyar una UEFA: vam arribar a la final, i al principi ningú sabia que això podia passar. I ho vam aconseguir des de dins del vestidor, amb ganes i il·lusió, perquè la gent estigués amb nosaltres. La nostra missió és oferir, no demanar.

El discurs del tècnic és el discurs del club. És evident que la gent vol més fitxatges. Jo sabia quina situació hi havia i vaig venir perquè vaig voler. Vull construir una cosa gran, però per fer-ho cal ser realistes. Dir ara que serem els millors i que anirem a Europa no serveix de res. El que em portarà a un lloc determinat és el treball diari. I que la nostra afició vegi que les nostres bones sensacions s’allarguen en el temps. Que no només és un partit, sinó cinc de seguits amb bons resultats. Que el nostre model de planter el puguem millorar i que quan anem al mercat siguem una direcció esportiva capaç d’arribar a aquell jugador abans que la resta. Això és un procés. Ningú pot pensar que es pot fer en un dia. L’èxit en la construcció d’un club no és guanyar un partit, sinó consolidar una idea i que tingui vigència en el temps.

Sincerament, crec que s’han viscut etapes bones, però que no s’ha consolidat res.

Som un club amb departaments i necessitem una mateixa línia comunicativa i un mateix rumb amb la mateixa il·lusió. No dic que no en tinguem, d’il·lusió, però és el que necessitem. Quan el jugador ho identifica, i això ja ho he fet en un altre lloc, veu que està en un club gran i important en el qual podem aconseguir coses, perquè al final ells són els protagonistes. M’és igual que l’equip hagi estat l’any passat en l’onzè lloc de la taula; jo treballo sempre per ser el millor i això és el que dic als jugadors.

Hem de ser un club molt definit amb una identitat pròpia des del pla mental fins al model de joc i d’entrenament. Hem de tenir un mateix llenguatge futbolístic des de l’acadèmia fins al primer equip, i qui vingui també ha de tenir clara la història d’aquest club. Nosaltres tenim una història com a club. Raúl [Tamudo] està amb mi perquè té la història del club a la seva mà, jo només en un dit. Perquè l’Espanyol va ser gran en certs moments i amb certs equips. Això ho hem de traslladar a tots els nostres jugadors.

Model d’entrenament, estil de joc i variables metodològiques que s’han de crear per al club. Jo puc marxar, i el tècnic també, però que el model perduri. Ha de sortir un entrenador i entrar-ne un altre i que no es noti. Som una fàbrica de produir futbolistes i no d’entrenar futbolistes. I ho hem de fer per l’Espanyol, i pel món.

No es pot tocar tot el que hem fet en aquest mes i mig, i tampoc ho pretenem, però el que volem és consolidar. Si David López hagués marxat, no hauríem consolidat fins on volem arribar. No ha estat fàcil, però s’ha quedat perquè ell és periquito; si no, hauria marxat. I nosaltres, en un moment important per a ell, li hem demostrat com a club que és important. I això, moltes vegades, és més important que una gran oferta econòmica. David López és el nostre jugador més important en el primer equip i el que ha de mostrar a la resta el camí. Amb la seva renovació, el missatge que llancem és clar: jugar a l’Espanyol és meravellós.

Hem d’estar orgullosos de l’equip que tenim, perquè donar suport a l’equip i animar-lo moltes vegades et dona sorpreses. I la majoria, agradables. Perquè el jugador necessita la gent i la seva afició. Sentir el seu alè, i jo estic segur que aquest equip farà feliç la nostra afició.

No m’ha sorprès el seu rendiment. Només cal veure com s’entrena. La seva maduresa i la seva manera d’entendre el futbol ens donaran moltes alegries.

En tots els equips hi ha limitacions econòmiques, i hem de ser capaços d’aconseguir els objectius del club, tant els esportius com els econòmics. L’amo ha de tenir màxima confiança, no només en nosaltres, sinó en tots els estaments del club, però evidentment en l’àrea esportiva, que és el motor d’un club de futbol. Sabem quina és la situació del club i treballarem per satisfer aquests objectius. Però això no vol dir que no vulguem potenciar tot l’aspecte esportiu. Aquesta confiança del president és important, però després hi ha la idiosincràsia del club, que no la posem nosaltres, sinó ell. Sabem quines són les regles del joc i hem de treballar de valent per millorar. Qualsevol club ha de fer una venda, mínim, a l’any. Però no ens hem de centrar a fer un traspàs, sinó a fer un any molt bo i a augmentar el rendiment de l’equip, i que la gent digui que l’Espanyol ho està fent bé. Aquesta seria la millor notícia, no les vendes.

És tant o més protagonista que els jugadors i el cuidarem com una part del model de club. Estem donant suport al seu sistema de joc. Ell està en un bon moment i ho hem d’aprofitar.

Em va dir que havíem d’avançar en el que ell ja estava fent. Va ser ràpid, perquè aquest club el sento meu. Vaig estar tres anys aquí; després hi ha el Dani [Jarque], que està cada dia amb nosaltres. No era una oportunitat per a mi, sinó una cosa que havia d’agafar, perquè és un club que sento molt des de diverses situacions. Només em faltava un detall.

Conèixer el president. Vaig anar a la Xina, perquè creia que era important. Ell havia de saber qui ficava dins del club. I jo, veure si coincidia amb ell. No volia venir a un lloc per seure en una cadira i mirar. No deixo la família per passar l’estona. Les nostres opinions van ser convergents i ara soc aquí.

Té les idees molt clares. És molt ràpid a l’hora de pensar i després de dos anys té clar què és el món del futbol, però no hem d’oblidar que ell ha invertit una suma de diners i que és un empresari. L’hem d’ajudar i mostrar-li el camí. Ell escolta, hi ha invertit diners i en vol continuar invertint. Es preocupa molt pel club.

Tenim un punt de partida. Està tot ordenat i som persones que no ens queixem. Mirem cap endavant, no cap enrere. Hi ha partits en què, com a jugadors, anàvem perdent 0-2 i ens ha tocat remuntar i a vegades et quedes en empat. Però la gent ha de ser conscient que guanyarem.

[Riu] Tenim un bon punt de partit; estem en un empat, tot i que ens agradaria anar guanyant 5-0. No ens queixem. La nostra plantilla sap que el club és un gran club i lluitarem perquè aquest club creixi amb una visió de club gran. Aquest és el nostre repte i l’hem d’assumir tots: dirigents i futbolistes.

He anat parlant amb tots i hi ha un equip humà molt bo, i s’hi ha de donar un gran valor. No és fàcil a primera divisió trobar una plantilla així per sentir-se importants quan juguen.