“Ja podem dir que hem fet un bon inici de lliga i ara estem il·lusionats a seguir amb aquesta dinàmica i engrescar la nostra gent.” Aquesta era una de les reflexions de Joan Francesc Ferrer, Rubi, després de la segona victòria a casa, contra el Llevant. Un triomf que situa els blanc-i-blaus en quarta posició, amb set punts de 12 de possibles. És la tercera millor arrencada en la lliga des del canvi de puntuació. Rubi només és al darrere de José Antonio Camacho, que va sumar 12 punts (1995/96), i del mexicà Javier Aguirre (2013/14), 8 punts. El tècnic de Vilassar ha igualat les dinàmiques de Lotina (2004/05) i Tintín Márquez (2008/09). Més enllà dels bons resultats i la dinàmica immaculada a casa, hi ha el clima d’il·lusió que s’ha instal·lat a l’equip i a l’entorn. Els futbolistes, des del primer minut d’aquesta lliga, es creuen millors que fa uns mesos. Gaudeixen del nou estil de joc i de l’autoestima amb què els ha vestit el nou tècnic. Han visualitzat aquest nou estat anímic i ara esperen cada partit com una festa, no com una tortura. Rubi és el president de la república de la il·lusió blanc-i-blava. Amb poc està fent molt i el més important és el missatge. El futbol es mou amb molts intangibles i el tècnic de Vilassar amb tres pinzellades n’ha tingut prou per canviar el decorat i l’ànima de l’equip. L’Espanyol ha interioritzat el seu missatge en els últims tres mesos i el discurs ha arrelat dins de la plantilla i a l’entorn.

El primer que creia en aquest canvi de paradigma era el tècnic. Però l’únic que el preocupava era fer un bon inici per donar consistència, a còpia de resultats, al seu model de joc. Els set punts actuals i el quart lloc en la taula de classificació són el millor estímul per continuar pensant en positiu. “Ja vaig dir als jugadors que tothom es queda amb l’inici i el final de les temporades. Per això era important començar bé”, afirma Rubi.

Sobre aquest full de ruta, l’Espanyol vol continuar fonamentant la força mental en què s’ha instal·lat. Tots els jugadors llancen els mateixos missatges i ara ja es comença a albirar ser la sorpresa al Bernabéu. “L’Espanyol vol créixer, donar una imatge bonica i practicar un futbol atractiu. Anem pel bon camí. Hem de seguir sumant el màxim de punts possibles a casa i aconseguir al Bernabéu la nostra primera victòria fora de casa. L’equip té fam, vol créixer i transmetre alegria”, afirma Mario Hermoso. El defensa, un dels destacats d’aquest inici de lliga, ja visualitza el partit del Santiago Bernabéu. “Què pot ser millor que estrenar-se a fora amb un triomf a domicili contra un equip gran com el Real Madrid. Anirem amb aquesta mentalitat.” Un fil discursiu al qual també s’apuntava Esteban Granero: “És un dels equips més complicats al qual et pots enfrontar, però hem demostrat que podem competir amb qualsevol.” Sergi Darder era clar a l’hora d’explicar com i de quina manera s’han capgirat els bioritmes d’una temporada a una altra: “L’afició està disfrutant més aquest any que l’any passat. El resultat és el que marca les sensacions, però si aquestes es donen disfrutant és encara millor.”

En definitiva, l’Espanyol, o més ben dit Rubi, ha aconseguit transformar la tristesa en alegria i la depressió en esperança. El preparador blanc-i-blau ho ha fet utilitzant la matèria primera que tenia a l’abast i maximitzant el valor d’uns futbolistes devaluats. Un canvi basat en un punt de partida low-cost per entendre aquest nou Espanyol.