Espanyol

VÍCTOR SÁNCHEZ

MIGCAMPISTA I CAPITÀ DE L’ESPANYOL

“No entendria que l’afició rebés Gerard amb xiulets”

“S’ha considerat sempre perico, ha donat molt per aquest club. A mi només em surt aplaudir-lo”

“En algun moment tindrà l’oportunitat de tornar i serà feliç aquí”

Hem d’anar a guanyar, tot el que no sigui sumar els tres punts contra el Vila-real serà un fracàs per a nosaltres

Víctor Sánchez (Rubí, 1987) és un dels futbolistes amb més trajectòria de la plantilla blanc-i-blava, on suma la vuitena temporada. Sempre titular, enguany ha vist com la seva participació en l’engranatge ha variat substancialment i s’ha convertit en el comodí de Rubi. Diumenge es retrobarà amb un bon amic seu: Gerard Moreno.

Torna Gerard, el coneix?
Sí, molt [riu]. Se’l troba a faltar. No només esportivament sinó també al vestidor. El temps que va estar aquí vam fer una gran amistat i tant de bo pogués seguir aquí. Crec que tots pensem el mateix.
Continuen mantenint el contacte?
Parlo sovint amb ell, però aquesta setmana encara no li he trucat.
Millor que no, el tindrà de rival.
Li trucaré! Sé que vindrà amb moltes ganes. No tinc cap dubte que ell, si hagués pogut decidir més lliurement, hauria seguit aquí. El somni que tenia era fer grans coses a l’Espanyol, però sabem que el futbol té aquestes coses i es donen circumstàncies que no controles.
Quan diu ‘lliurement’, a què es refereix? L’Espanyol el va empènyer a marxar?
No vull dir que el club l’empenyés a marxar, però hi havia necessitat de vendre per uns diners i Gerard era l’actiu que més valor tenia i un valor segur. Llavors es van ajuntar moltes coses: va arribar l’oferta i ell va haver de sortir. Però que ningú s’enganyi: ell és perico, sempre ho ha dit i aquí era a casa. L’única cosa que li puc desitjar és el millor.
I amb la manera com juga l’Espanyol estaria gaudint molt, no?
Sí. L’equip arriba molt més i té més presència en atac. Gerard és un jugador que et dona moltes coses, però primer de tot gol.
Entendria que la gent el xiulés?
No puc fer que la gent pensi com jo. L’afició no pot fer el que jo faria. Cadascú és lliure de fer el que vulgui. No obstant això, si jo fos un aficionat, sabent el que ha fet i ha donat Gerard per aquest equip, no ho faria. És un jugador que és de l’Espanyol, que ha portat aquests colors i sempre s’ha considerat perico. A mi només em surt aplaudir-lo.
El molestaria sentir xiulets?
No m’agradaria per tot això que li dic. Un jugador com Gerard no es mereix ser xiulat a Cornellà. No m’agradaria, però la gent és lliure de fer el que cregui convenient. Tothom guarda un bon rècord de Gerard i crec que l’afició també. Ell ha donat molt a aquest club i està agraït a aquesta institució, també, per tot el que li ha donat.
I amb les voltes que dona el futbol potser en un futur tornarà a estar aquí?
Exacte. Això és una opinió personal: penso que en algun moment tindrà l’oportunitat de tornar i serà feliç aquí.
Arriba el Vila-real i l’Espanyol està en un nivell a casa impecable.
És un nou partit exigent i hem vist que aquesta lliga serà més igualada que en anys anteriors. No hi ha cap equip despenjat. És molt difícil guanyar tres partits a casa seguits i ara guanyar el quart seria importantíssim.
És un Vila-real amb dubtes?
Tenim coses a favor: estem bé a casa i amb un bon joc. Ell juguen demà a Rússia. És un viatge fatigat i llarg. Han perdut a casa i tenen dubtes. Hem d’anar a guanyar i tot el que no sigui sumar els tres punts serà un fracàs per a nosaltres.
Serà clau plantejar un partit intens per la fatiga física?
Hem de fer que el partit se’ls faci llarg. Posar un ritme alt i moure ràpid la pilota. Jugarem d’igual a igual. Són un gran equip, però si juguem com ho hem fet en els últims partits a casa hem de guanyar.
Vostè és mig, creu que la baixa de Rodri els ha afectat?
És una baixa important, però és que ara tenen els seus tres mitjos defensius lesionats i això els està passant factura i després no tenen aquesta claredat en atac.
Hi ha la sensació que l’equip podria puntuar en tots els camps?
Això és el que pensem. Hem competit en tots els camps i podíem haver guanyat algun partit a fora dels que hem perdut.
Altres anys era titular indiscutible i enguany va entrant i sortint de l’equip. Com viu aquest rol?
He tingut la sort de jugar-ho pràcticament tot en els set anys que fa que soc aquí i ara tinc un altre rol. Però la meva feina és donar-ho tot als entrenaments i intentar sortir d’inici. Però aquesta és una de les claus de l’equip. Hi ha competència interna i qualsevol de nosaltres sap que pot entrar a l’onze. L’any passat ens va faltar això. Jo ho jugava tot, però hi havia futbolistes que se sentien poc importants i inconscientment abaixes una mica els braços.
I després el gol, que també s’ha tornat més coral?
Sí, estan marcant molts jugadors, però és per la forma de jugar i la insistència del tècnic. L’any passat, pràcticament, Gerard s’havia de crear les ocasions tot sol.
Rubi pot ser el Simeone de l’Espanyol?
Podria ser. Amb Rubi tenim un tècnic que posa el club per sobre d’ell. Pensa més en el col·lectiu. Sap que és una gran oportunitat i el club ha apostat per ell. Hi ha tots els ingredients perquè la cosa surti bé.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)