Espanyol
JOAN FRANCESC FERRER ’RUBI’
ENTRENADOR DE L’ESPANYOL
“Líders? Veig l’equip capaç de tot”
“Estem davant d’un grup de jugadors a qui tot això no els confondrà; quan les coses van bé la nostra obligació com a tècnics és estar més alerta, i l’exigència ara és més gran”
“És el meu retorn a El Alcoraz després de les coses tan maques que hi vaig viure i la meva família també es desplaçarà; serà un dia emocionant però vull guanyar”
Borja Iglesias acabarà guanyant la partida a qualsevol dubte que hi pugui haver al voltant del seu rendiment
Marc Roca m’ho està posant molt fàcil; sempre vol aprendre més i demana més. Tenim una excel·lent persona i futbolista
En els congressos et diuen que les ratxes s’han d’aprofitar; per mi el bon moment ha de ser tot l’any
Joan Francesc Ferrer Rubi (Vilassar de Mar, 1970) és un rodamon de les banquetes i ara a l’Espanyol ha trobat el premi a tants anys de treball i dedicació. El seu equip està fent un futbol prodigiós en joc i resultats, i una part de la culpa és d’aquest tècnic amb un cert aire d’adolescent etern pel seu aspecte jovenívol. Tranquil i pausat es presenta a l’entrevista amb L’Esportiu. Se’l veu feliç i somriu sense parar, com qui té una joguina nova i la gira sense parar per descobrir noves combinacions.
Arriba aquesta aturada de lliga i la dolçor és màxima després de l’exhibició amb el Vila-real.
Sí. Per mi és el millor partit que hem fet fins ara i tenim millor cara que en l’anterior aturada, quan vam perdre contra l’Alavés mig regalant el partit. Ara és un moment de gaudir i cal seguir perquè això no s’atura. Volem més.
L’elogi debilita?
Estem davant un grup de jugadors i la gent que els envolta, direcció esportiva i tècnics, a qui tot això no els confondrà. Encara més, quan les coses van bé la nostra obligació com a tècnics és estar alerta i l’exigència ara és més gran. Si hem estat capaços de donar un gran nivell hem de seguir i per mantenir-lo no podem afluixar. I quan les coses no et surten, potser, és quan ets una mica més tolerant perquè mentalment pots perjudicar un jugador. Ara hi hem d’estar a sobre perquè el nostre objectiu és gaudir de més dies com aquests.
S’imaginava un inici així?
Podia arribar a visualitzar el que volia del meu equip però quant a resultats no ho pots fer. No pots estar pensant que aquí trauràs punts i allà no. Mai passa. Però quant a idea sí. Ja en la pretemporada vaig veure un grup de futbolistes que tenien moltes ganes de reivindicar-se. L’esperança que l’equip comencés així la tenia. És la idea d’equip que volem. En els equips que he agafat des de l’inici ens ha anat bé: a Girona, a Valladolid, l’any passat a l’Osca i ara també hi confiava.
Quique va dir que aquesta plantilla era “emocionalment tova”. Vostè s’ha trobat un equip amb poca confiança i autoestima baixa?
M’he trobat un equip amb moltes ganes de treballar i amb voluntat d’aprendre i que se’ls exigeixin coses. En aquest sentit, també és cert que tenim molt bons futbolistes però humanament hi ha grans persones en aquesta plantilla, i he passat per molts vestidors. Potser per això, a vegades, a aquest grup el pot afectar molt les coses bones i positives i viceversa. És gent que es preocupa i que pateix.
Sempre que arriba un jugador nou en destaca el factor humà. Com li facilitat la feina, això?
A mi com a tècnic això em tranquil·litza molt. Sé que si les coses no acaben d’anar prou bé tindré gent que em donarà un cop de mà. A partir d’aquí l’exigència ha de ser gran. Has de pressionar els futbolistes perquè si no m’estaria equivocant. Però quan les coses van bé tots els vestidors són bons i potser l’any passat, quan no anaven tan bé, tenir una plantilla així ajuda molt. Per això, quan tens un equip així has d’anar amb molt de compte amb qui hi poses a dins. La vessant humana, a part de la futbolística, és molt important.
A Lardín li van qüestionar que renovés Javi López i ell va comentar llavors que més enllà de la qualitat també hi havia la cohesió del grup.
A veure, en futbol i més a primera divisió hi ha d’haver uns mínims de qualitat, de físic... En el cas de Javi ell té un altre problema: que es preocupa per tots. S’ha de preocupar del seu rendiment però, a més, del dels seus companys. Això també s’ha de valorar. I al final sempre estem dient que volem gent de la casa, gent implicada, i tots els jugadors tenen moments millors i pitjors. Però quan tens aquests valors s’ha de cuidar. Després si no rendeix jugarà un altre, però d’entrada et garanteix que tens un periquito i que ho deixa tot al camp. Això és innegable.
L’ha sorprès el seu nivell?
No, perquè jo ja l’havia tingut i el coneixia. El que passa és que amb mi, quan el vam fitxar per a l’Espanyol B, era per jugar al per davant i després s’ha reconvertit a lateral. Sempre he notat que aquest pas l’ha responsabilitzat massa en tasques defensives i s’oblidava d’atacar. Aquí és on hem treballat amb ell i el mèrit és seu de recuperar el nivell ofensiu que podia donar. Javi era un futbolista que encarava, que feia assistències i marcava algun gol, perquè això no s’oblida. Una altra cosa és que no li ho hagin demanat o que el mateix jugador es contingui. Està demostrant que pot atacar i defensar.
Rufete sempre té la paraula ‘rendiment’ com a lema i després el debat de si aquesta plantilla és pitjor o millor que la de l’any passat. Més enllà d’això, l’ha sorprès el rendiment de certs futbolistes o pensava que el podien donar?
A mesura que vas treballant amb ells veus el nivell. En la pretemporada ja estava veient molts futbolistes a un alt nivell i em deia: “Si aquest, l’altre i s’hi suma el jugador del costat i poden fer això, en la lliga ho farem bé.” Hi ha jugadors que estan rendint a un alt nivell o prop del màxim nivell, en algun moment ja ho han demostrat. Potser no amb tanta regularitat i aquí estava el problema. A més s’ha ajuntat molta gent i ara el repte és donar continuïtat a tot això.
El repte és allargar aquest moment dolç?
Molta gent en els congressos et diuen que cal aprofitar el moment, la bona ratxa. Però els comento sempre el mateix: què vol dir això d’aprofitar el moment? Per mi el moment ha de ser tot l’any. És clar que potser hi ha dos o tres partits en què fas un punt o no estàs tan afinat, això ja ho sabem, però el meu anhel, en un marc d’alts i baixos normal, és mantenir aquest nivell de joc, del que es veu. No sento que hagi d’aprofitar el moment de fer punts ara per deixar de fer-ne en un mes. Vull que la idea es vegi en cada partit i estar a sobre dels jugadors perquè la repeteixin donant un nivell molt alt. És la meva mentalitat.
A casa l’equip està en un gran moment però a fora la victòria s’està resistint.
Així és. És una pena, perquè menys el dia del Madrid hem anat tots els partits al davant i això és el més difícil d’un partit. He dit als nois que en els últims anys ja van demostrar que havien guanyat partits a fora marcant un gol i que els empatessin era molt difícil. Ara estem treballant en això. Tenim dues sortides (Osca i Valladolid) i ha d’arribar la primera com a mínim. Ho tenim molt clar. Hem de guanyar a fora. Primer perquè no ho hem fet i després perquè tinc un desig que no s’ha complert: jugar a casa després de guanyar un partit a fora amb l’ambient que estem generant. Ho vull viure.
Osca i Valladolid són partits trampa?
Són trampes segures. La gent veu el nom de l’equip i ja es pensa que són pitjors que nosaltres. La prova la tenim en el fet que a l’Osca li costa sumar punts però ha perdut molts partits 1-0 i el Valladolid el mateix, però a l’inrevés: guanyant. Nosaltres hem de guanyar aquests dos partits i és la voluntat que tenim.
El dia que va sortir el calendari estic segur que es va apuntar la data del 21 d’octubre.
La veritat és que ho mires. És el meu retorn a El Alcoraz després de les coses tan maques que vaig viure allà i la meva família també s’hi desplaçarà. Serà un dia emocionant per a mi però a partir del primer segon ja haig d’oblidar-me de tot això i centrar-me en el partit.
Si no fos per l’Osca potser no estaria aquí.
És possible. Això és una pregunta més per a l’Òscar [Perarnau]. Però feia temps que trucàvem a les portes de primera. Vam fer play-off amb el Girona i el Valladolid i després amb l’Osca vam pujar. Un ascens culmina tot el procés i, en part, et dona la possibilitat d’entrenar un equip de la importància i la categoria de l’Espanyol.
L’ha sorprès l’acomiadament de Leo Franco?
No m’ha sorprès en el sentit que els entrenadors depenem dels resultats i, per sort, costa una mica més fer fora els entrenadors que fa quinze o vint anys enrere, però un tècnic està exposat als resultats.
Trobar-se un Osca amb un entrenador nou és positiu?
Això mai se sap. Pel que fa a la preparació del partit et canvia el plans i després a en l’aspecte estadístic hi ha resultats de tota mena, però conec els jugadors que estan allà i estaran molt desperts. Però la nostra grandesa es basa en el fet que hem d’imposar la nostra idea.
Parlant de noms propis: Borja Iglesias. Com el veu?
Entenc que l’afició ho valori tot en funció del preu i el jugador a qui ha vingut a substituir. Que ha costat molts diners? Això s’ha de valorar a final de temporada i la llàstima és el partit contra el Vila-real. Si hagués marcat alguna de les ocasions que va generar estaríem parlant d’una altra cosa i diríem que ja tenim el substitut de Gerard Moreno.
Però a un davanter se’l valora pels gols.
Sí, has de fer un mínim de números, però jo al davanter li dic sempre que per mi una assistència és com un gol. El gol d’Hernán és com si l’hagués fet Borja. Ell fa un treball defensiu bestial i potser això també és culpa meva perquè arriba ofegat a la definició. Però estic convençut que acabarà guanyar la partida a qualsevol dubte que hi pugui haver sobre el seu rendiment. N’estic convençut.
Qui ha guanyat la partida és Marc Roca, no?
[Riu] Ell i tots. Marc Roca m’ho posaria molt fàcil si fos un jugador amb qui calgués anar amb compte per fer-lo baixar a terra perquè es creu que és molt bo. Però no és així, al contrari. És un jugador que vol aprendre més, que no para de demanar informació. Tenim una excel·lent persona i futbolista i hem de gaudir d’ell.
Un altre jugador que està en boca de tothom és Hermoso.
La sort que tenim és que hi ha jugadors que estan en un bon nivell. El cas és que Mario ha fet un pas endavant. És una circumstància natural. Arriba jove i sense experiència i això és part del procés d’aprenentatge. Si tot va normal i té potencial ha d’anar donant més nivell. No és un mèrit de l’entrenador sinó mèrit d’un jugador jove. Està jugant amb una confiança i un lideratge importantíssims.
La virtut d’aquest equip, i en aquest cas de vostè, és haver implicat el gros de la plantilla?
Soc un tècnic que contínuament està analitzant el rendiment i les prestacions segons el partit. No tinc cap predisposició a mantenir d’una setmana per l’altra l’alineació que està funcionant. No ho sé, tot pot anar variant. Per això és tan important el comportament que estan tenint Víctor Sánchez, Piatti, Hernán, Duarte o Roberto perquè si la situació canvia els que estan jugant hauran de donar el mateix exemple. Crec que serà fàcil perquè som una pinya i es veu com se celebren els gols a la banqueta i al camp.
Parlant de recanvi. A final de mes arriba la copa. Hi haurà relleu a la porteria?
Això ja ho veurem. Ara és massa d’hora per pronunciar-me i potser he de canviar de porter abans. La copa servirà perquè gent que no estigui participant tant pugui jugar en aquell moment.
Quina importància té la copa?
Moltíssima. No hi ha excuses. Una altra cosa és que la gent pensi que si no surten els més habituals de la lliga es pensi que l’estem llençant. Això és un error i és injust. Nosaltres preparem el partit igual i motivem el jugador com si fos un partit de lliga. Cal intentar passar eliminatòries i arribar al més amunt possible.
I l’afició què li diu?
Noto que estem tots molt contents i he vingut aquí perquè els aficionats siguin feliços i gaudeixin del seu equip. Aquesta és la millor recompensa. Ara tenim l’obligació d’allargar-ho tota la temporada. Veig el periquito content tot i que ens el vam trobar una mica deprimit i negatiu. Això ho podem canviar, que confiï i que valori el que té, un estadi preciós, un bon planter i bons jugadors, i això també es trasllada al terreny de joc.
L’afició està engrescada i cada partit va més gent a l’estadi.
Això és positiu i tant de bo que anem pujant de mil en mil en cada partit. L’acústica de l’estadi és espectacular. Estem amb el camp amb la meitat de l’aforament i sembla que estigui ple. Imagina’t com deu ser amb el camp més ple i amb aquest feeling que estem generant. És el repte que tenim tots: nosaltres, continuar oferint bon joc i ells, omplir l’estadi.
A l’inici de temporada va manifestar que volia lluitar per la sisena posició i que només hi havia cinc equips millors. Com els ho va dir, als jugadors?
Primer, que no hi ha cap equip millor que nosaltres en un partit. No els vaig marcar un objectiu numèric de posició però sí que els vaig dir hi havia cinc equips millors per pressupost i plantilla. Anar en contra d’això no és ser realistes i el que hem de fer és intentar ser els millors d’aquest paquet. Un grup que està molt igualat i amb unes diferències de pressupost més ajustades.
Es pensava una lliga tan ajustada com aquesta?
La veritat és que no, i al final els grans tiraran cap amunt. En una cursa de llarga distància són favorits, però tant de bo m’equivoqui i no sigui així.
A veure si d’aquí tres partits encara s’hauran de jugar al Sánchez Pizjuán el lideratge de la lliga..
Líders? Qui sap; veig els jugadors i l’equip capaços de tot.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.