L’Espa­nyol està fent un dels millors fut­bols de la lliga. En el seu inici ha des­ta­cat per ser l’equip més reso­lu­tiu de la lliga a casa, on ha gua­nyat el seus par­tits, i ha plan­tat cara en tots els seus par­tits a domi­cili mal­grat el seu escàs bagatge de 6 punts sobre 21 pos­si­bles. Més enllà de les estadísti­ques i la clas­si­fi­cació. El con­junt blanc-i-blau està ena­mo­rant pel seu joc dinàmic i vistós. Rubi ha mode­lat un equip a còpia de guar­nir-lo de diver­sos regis­tres. La pilota és pro­ta­go­nista però si cal pot can­viar la seva fiso­no­mia per aguan­tar en defensa. L’Espa­nyol ha fet aquesta meta­mor­fosi aixo­plu­gat sota el paraigües dels fut­bo­lis­tes del plan­ter que tenen un pes específic clau per enten­dre aquest Espa­nyol. Qua­tre són els homes que s’han con­ver­tit en impres­cin­di­bles per a Rubi. Dídac Vilà, David López, Marc Roca i Sergi Dar­der són titu­lars habi­tu­als i tots ells han donat un crei­xe­ment expo­nen­cial al joc de l’Espa­nyol i al seu per­so­nal en aquest inici de lliga. Dídac Vilà és un dels casos més para­digmàtics. Pràcti­ca­ment obli­dat el curs pas­sat, ara és l’amo del late­ral esquerre. Dotat d’un gran físic, és un dels tres juga­dors de la plan­ti­lla que ha dis­pu­tat tots els minuts junt amb Diego López i Mario Her­moso. El seu ren­di­ment no ha fet enyo­rar Aarón Martín.

La línia defen­siva té un altre pun­tal clau: David López. És el kàiser de la defensa. L’escut pro­tec­tor que dibuixa les línies mes­tres dels movi­ments defen­sius. Lle­geix com ningú el guió del par­tit i garan­teix una bona sor­tida des del dar­rere a més de fer millor el seu com­pany a l’eix cen­tral: Mario Her­moso. Rubi con­fia cega­ment en ell i la seva reno­vació aquest estiu va ser un ele­ment alli­be­ra­dor per al tècnic, que patia per la seva marxa. De fet, el club el con­si­dera una peça bàsica i fona­men­tal per enten­dre el bon moment de l’Espa­nyol. La seva tem­po­rada no és cap casu­a­li­tat i, des del seu retorn de Nàpols, s’està acos­tant a un alt nivell i fent-ho recon­ver­tit en cen­tral. Ara mateix ningú del club, ni ell mateix, el veu fora de l’eix cen­tral, on s’ha fet un ele­ment clau per desen­do­llar les defen­ses rivals.

Davant del sant­cu­ga­tenc es troba Marc Roca. El de la Gra­nada del Penedès ha fet un salt de qua­li­tat en el seu joc. L’efer­vescència del seu debut fa dos anys amb Qui­que Sánchez Flo­res ha donat pas a un fut­bo­lista més equi­li­brat i cons­ci­ent de les seves grans capa­ci­tats. És l’eix gra­vi­ta­ci­o­nal sobre el qual es cons­tru­eix l’equip. L’encar­re­gat de tras­lla­dar la pilota als mig­cam­pis­tes i dina­mit­zar la cre­ació ini­cial del joc ofen­siu. El fut­bol de Rubi s’entén per ell. Altres equips bus­quen múscul a la medul·lar amb fut­bo­lis­tes més pro­pis d’un vigi­lant de porta d’una dis­co­teca. Rubi busca velo­ci­tat d’exe­cució i Roca li dona això amb la pilota als peus amb una natu­ra­li­tat deli­ci­osa per enten­dre el joc.

El quart fantàstic es com­pleta amb Sergi Dar­der, un fut­bo­lista que és l’extensió de Rubi a la gespa. És el metrònom que entén a la per­fecció el llen­guatge del tècnic. És el cap de l’orques­tra a la medul·lar. El balear fa moure els davan­ters amb la seva core­o­gra­fia de pas­sa­des i viu des­a­com­ple­xat. S’ha tret la coti­lla de l’any pas­sat i pot expres­sar-se sense cap mor­dassa. És lliure i l’equip ho és amb ell. Però la nòmina de fut­bo­lis­tes fets i for­mats a la Dani Jar­que amb pro­ta­go­nisme i con­tinuïtat jor­nada rere jor­nada es pot incre­men­tar en els pròxims mesos. Melendo ja està aga­fant més presència i de ben segur que, en el futur més pròxim, Javi Puado i Adrià Pedrosa seran juga­dors que també tin­dran la seva quota de pro­ta­go­nisme dins l’equip de Rubi. Una bona notícia per a l’entre­na­dor, i per des­comp­tat, per a l’enti­tat, que sap que una de les seves fonts de crei­xe­ment és la presència del talent del plan­ter en el pri­mer equip blanc-i-blau.