L’Espanyol està fent un dels millors futbols de la lliga. En el seu inici ha destacat per ser l’equip més resolutiu de la lliga a casa, on ha guanyat el seus partits, i ha plantat cara en tots els seus partits a domicili malgrat el seu escàs bagatge de 6 punts sobre 21 possibles. Més enllà de les estadístiques i la classificació. El conjunt blanc-i-blau està enamorant pel seu joc dinàmic i vistós. Rubi ha modelat un equip a còpia de guarnir-lo de diversos registres. La pilota és protagonista però si cal pot canviar la seva fisonomia per aguantar en defensa. L’Espanyol ha fet aquesta metamorfosi aixoplugat sota el paraigües dels futbolistes del planter que tenen un pes específic clau per entendre aquest Espanyol. Quatre són els homes que s’han convertit en imprescindibles per a Rubi. Dídac Vilà, David López, Marc Roca i Sergi Darder són titulars habituals i tots ells han donat un creixement exponencial al joc de l’Espanyol i al seu personal en aquest inici de lliga. Dídac Vilà és un dels casos més paradigmàtics. Pràcticament oblidat el curs passat, ara és l’amo del lateral esquerre. Dotat d’un gran físic, és un dels tres jugadors de la plantilla que ha disputat tots els minuts junt amb Diego López i Mario Hermoso. El seu rendiment no ha fet enyorar Aarón Martín.

La línia defensiva té un altre puntal clau: David López. És el kàiser de la defensa. L’escut protector que dibuixa les línies mestres dels moviments defensius. Llegeix com ningú el guió del partit i garanteix una bona sortida des del darrere a més de fer millor el seu company a l’eix central: Mario Hermoso. Rubi confia cegament en ell i la seva renovació aquest estiu va ser un element alliberador per al tècnic, que patia per la seva marxa. De fet, el club el considera una peça bàsica i fonamental per entendre el bon moment de l’Espanyol. La seva temporada no és cap casualitat i, des del seu retorn de Nàpols, s’està acostant a un alt nivell i fent-ho reconvertit en central. Ara mateix ningú del club, ni ell mateix, el veu fora de l’eix central, on s’ha fet un element clau per desendollar les defenses rivals.

Davant del santcugatenc es troba Marc Roca. El de la Granada del Penedès ha fet un salt de qualitat en el seu joc. L’efervescència del seu debut fa dos anys amb Quique Sánchez Flores ha donat pas a un futbolista més equilibrat i conscient de les seves grans capacitats. És l’eix gravitacional sobre el qual es construeix l’equip. L’encarregat de traslladar la pilota als migcampistes i dinamitzar la creació inicial del joc ofensiu. El futbol de Rubi s’entén per ell. Altres equips busquen múscul a la medul·lar amb futbolistes més propis d’un vigilant de porta d’una discoteca. Rubi busca velocitat d’execució i Roca li dona això amb la pilota als peus amb una naturalitat deliciosa per entendre el joc.

El quart fantàstic es completa amb Sergi Darder, un futbolista que és l’extensió de Rubi a la gespa. És el metrònom que entén a la perfecció el llenguatge del tècnic. És el cap de l’orquestra a la medul·lar. El balear fa moure els davanters amb la seva coreografia de passades i viu desacomplexat. S’ha tret la cotilla de l’any passat i pot expressar-se sense cap mordassa. És lliure i l’equip ho és amb ell. Però la nòmina de futbolistes fets i formats a la Dani Jarque amb protagonisme i continuïtat jornada rere jornada es pot incrementar en els pròxims mesos. Melendo ja està agafant més presència i de ben segur que, en el futur més pròxim, Javi Puado i Adrià Pedrosa seran jugadors que també tindran la seva quota de protagonisme dins l’equip de Rubi. Una bona notícia per a l’entrenador, i per descomptat, per a l’entitat, que sap que una de les seves fonts de creixement és la presència del talent del planter en el primer equip blanc-i-blau.