“Hi ha tres clas­ses de men­ti­des: men­ti­des, maleïdes men­ti­des i estadísti­ques.” Aquesta és una de les fra­ses més recur­rents del polític britànic del segle XIX Ben­ja­min Dis­ra­eli. Joan Fran­cesc Fer­rer, Rubi, té un pro­blema amb la pit­jor de totes: l’estadística. Els números, no fa gaire, el posa­ven a l’altar dels deus blanc-i-blaus i ara, tot i con­ti­nuar tenint la con­fiança de gran part de la parròquia, els dub­tes i les des­con­fi­an­ces comen­cen a fer forat. El fut­bol té una part de fre­dor i l’estadística és l’alta­veu més potent per afir­mar certs posats categòrics. L’estadística diu que l’equip de Rubi suma sis jor­na­des per­dent i avui sumar una altra der­rota seria un rècord per a l’enti­tat blanc-i-blava. Un fet que cap tècnic ha vis­cut en carn pròpia. Rubi llui­tarà avui con­tra aquesta estadística i l’únic antídot que té és el fut­bol. L’essència del joc és la que va donar els èxits més recents a l’entre­na­dor i ara s’haurà d’aixo­plu­gar en això per cap­gi­rar una dinàmica nega­tiva. No és la pri­mera vegada que el pre­pa­ra­dor viu una situ­ació sem­blant. El curs ante­rior va veure peri­llar l’ascens amb l’Osca sumant deu jor­na­des sense gua­nyar, però la ben­zina emo­ci­o­nal de Rubi va més enllà. El de Vilas­sar de Mar ha hagut de renun­ciar a mol­tes coses per per­se­guir el seu somni de ser un entre­na­dor d’elit. El repte per poc s’esquerda fa uns anys fins a la seva incor­po­ració al Girona. Des de lla­vors no ha parat de sumar fins a tor­nar a casa: l’Espa­nyol. Un pro­jecte a pri­mera divisió en què tenia l’opor­tu­ni­tat de començar des de zero i no a mig camí com li va pas­sar a l’Spor­ting de Gijón o al Lle­vant.

Rubi sap que arri­bar al cim ha estat un esforç titànic i ara la seva per­se­ve­rança no es doble­garà davant el pri­mer con­tra­temps. Avui, quan s’asse­gui a la ban­queta, inten­tarà dis­fru­tar del camí i recor­darà vivència pas­sa­des molts com­pli­ca­des. Ningú li ha rega­lat res i ara vol acon­se­guir un tri­omf balsàmic per a ell però, prin­ci­pal­ment, per a la seva afició. Una parròquia blanc-i-blava amb la qual ha patit i que com­par­teix el seu mateix dolor en les der­ro­tes i l’emoció en les victòries. “Des del ner­vi­o­sisme no s’acon­se­guirà res. Jo estic tran­quil i és nor­mal que es parli de mi perquè les pre­gun­tes van diri­gi­des a la meva figura, però estic pre­pa­rat per al que vin­gui”, refle­xi­o­nava ahir, cons­ci­ent que la força del seu dis­curs porta la cinta mètrica de joc. Aquesta és la veri­ta­ble mesura. “Podem recu­pe­rar el nos­tre nivell i ho hem demos­trat con­tra l’Atlético al Wanda Metro­po­li­tano, que ens qua­dru­plica el pres­su­post.”

Rubi con­viu ara amb la pressió com un ele­ment més de la seva feina a les ban­que­tes que li con­fe­reix la seva experiència vital: “Estic superbé i des que vaig deci­dir ser entre­na­dor sabia que hi hau­ria moments bons i dolents. Quan gua­nya­ven estava tran­quil i no era gens egocèntric, i ara igual. Estic con­vençut que el que fem és el cor­recte i que tot això que­darà en una anècdota a final de tem­po­rada.” I ara cen­tra tots els esforços en el par­tit d’avui con­tra el Leganés: “És espe­cial perquè és el pri­mer par­tit de l’any i després, estadísti­ca­ment, per la dada que tenim de tants par­tits sense gua­nyar. La pro­posta serà la de sem­pre: ser pro­ta­go­nis­tes i por­tar el pes del par­tit.” I reblava aquest fil argu­men­tal: “El fac­tor men­tal i fut­bolístic van lli­gats. Si no res­pec­tem el joc esta­rem més lluny de gua­nyar.” Al davant hi haurà el Leganés, un con­junt que no ha per­dut en la lliga des del 3 de novem­bre pas­sat, quan va empa­tar amb l’Atlético. Des de lla­vors ha sumat set jor­na­des invicte. “Els res­pec­tem per la bona marxa que tenen, però no hi ha excu­ses”, deia Rubi, que des­cri­via el seu adver­sari: “És un equip que inco­moda molt el rival, amb defensa de cinc, i no es posa nerviós si no té la pilota. Sap jugar bé en el fut­bol directe i a pilota atu­rada. Però nosal­tres no ens hem de posar ner­vi­o­sos i hem d’anar picant pedra amb la nos­tra idea de joc.” I recor­dava: “També ens va pas­sar això con­tra l’Eibar.”

Final­ment, el tècnic tan­cava la seva com­pa­rei­xença prèvia al par­tit llançant un mis­satge posi­tiu: “Als juga­dors els veig bé. Estic con­vençut que el tre­ball és bo i això és fut­bol. No ens estem jugant el des­cens de cate­go­ria; si gua­nyem fem un salt en la clas­si­fi­cació.”