“Hi ha tres classes de mentides: mentides, maleïdes mentides i estadístiques.” Aquesta és una de les frases més recurrents del polític britànic del segle XIX Benjamin Disraeli. Joan Francesc Ferrer, Rubi, té un problema amb la pitjor de totes: l’estadística. Els números, no fa gaire, el posaven a l’altar dels deus blanc-i-blaus i ara, tot i continuar tenint la confiança de gran part de la parròquia, els dubtes i les desconfiances comencen a fer forat. El futbol té una part de fredor i l’estadística és l’altaveu més potent per afirmar certs posats categòrics. L’estadística diu que l’equip de Rubi suma sis jornades perdent i avui sumar una altra derrota seria un rècord per a l’entitat blanc-i-blava. Un fet que cap tècnic ha viscut en carn pròpia. Rubi lluitarà avui contra aquesta estadística i l’únic antídot que té és el futbol. L’essència del joc és la que va donar els èxits més recents a l’entrenador i ara s’haurà d’aixoplugar en això per capgirar una dinàmica negativa. No és la primera vegada que el preparador viu una situació semblant. El curs anterior va veure perillar l’ascens amb l’Osca sumant deu jornades sense guanyar, però la benzina emocional de Rubi va més enllà. El de Vilassar de Mar ha hagut de renunciar a moltes coses per perseguir el seu somni de ser un entrenador d’elit. El repte per poc s’esquerda fa uns anys fins a la seva incorporació al Girona. Des de llavors no ha parat de sumar fins a tornar a casa: l’Espanyol. Un projecte a primera divisió en què tenia l’oportunitat de començar des de zero i no a mig camí com li va passar a l’Sporting de Gijón o al Llevant.

Rubi sap que arribar al cim ha estat un esforç titànic i ara la seva perseverança no es doblegarà davant el primer contratemps. Avui, quan s’assegui a la banqueta, intentarà disfrutar del camí i recordarà vivència passades molts complicades. Ningú li ha regalat res i ara vol aconseguir un triomf balsàmic per a ell però, principalment, per a la seva afició. Una parròquia blanc-i-blava amb la qual ha patit i que comparteix el seu mateix dolor en les derrotes i l’emoció en les victòries. “Des del nerviosisme no s’aconseguirà res. Jo estic tranquil i és normal que es parli de mi perquè les preguntes van dirigides a la meva figura, però estic preparat per al que vingui”, reflexionava ahir, conscient que la força del seu discurs porta la cinta mètrica de joc. Aquesta és la veritable mesura. “Podem recuperar el nostre nivell i ho hem demostrat contra l’Atlético al Wanda Metropolitano, que ens quadruplica el pressupost.”

Rubi conviu ara amb la pressió com un element més de la seva feina a les banquetes que li confereix la seva experiència vital: “Estic superbé i des que vaig decidir ser entrenador sabia que hi hauria moments bons i dolents. Quan guanyaven estava tranquil i no era gens egocèntric, i ara igual. Estic convençut que el que fem és el correcte i que tot això quedarà en una anècdota a final de temporada.” I ara centra tots els esforços en el partit d’avui contra el Leganés: “És especial perquè és el primer partit de l’any i després, estadísticament, per la dada que tenim de tants partits sense guanyar. La proposta serà la de sempre: ser protagonistes i portar el pes del partit.” I reblava aquest fil argumental: “El factor mental i futbolístic van lligats. Si no respectem el joc estarem més lluny de guanyar.” Al davant hi haurà el Leganés, un conjunt que no ha perdut en la lliga des del 3 de novembre passat, quan va empatar amb l’Atlético. Des de llavors ha sumat set jornades invicte. “Els respectem per la bona marxa que tenen, però no hi ha excuses”, deia Rubi, que descrivia el seu adversari: “És un equip que incomoda molt el rival, amb defensa de cinc, i no es posa nerviós si no té la pilota. Sap jugar bé en el futbol directe i a pilota aturada. Però nosaltres no ens hem de posar nerviosos i hem d’anar picant pedra amb la nostra idea de joc.” I recordava: “També ens va passar això contra l’Eibar.”

Finalment, el tècnic tancava la seva compareixença prèvia al partit llançant un missatge positiu: “Als jugadors els veig bé. Estic convençut que el treball és bo i això és futbol. No ens estem jugant el descens de categoria; si guanyem fem un salt en la classificació.”