“Necessitem recuperar la confiança de l’afició”

Sí, la irre­gu­la­ri­tat ha estat un dels pro­ble­mes que hem tin­gut aquesta tem­po­rada. No sé si el prin­ci­pal, però sí un dels més impor­tants. En molts par­tits ens hem situat a davant en el mar­ca­dor, que és el més difícil, i no hem fet mèrits per apro­fi­tar-ho sumant tres punts.

Sí, vam mirar de cor­re­gir el pro­blema que teníem en defensa, per trac­tar que no ens fes­sin tan­tes oca­si­ons i, al final, el fut­bol és com una manta: si et tapes els cap et des­ta­pes els peus.

Sem­pre fem autocrítica. Només en les quinze pri­me­res jor­na­des hem estat nosal­tres. Després, hem pas­sat rat­xes dolen­tes, moments difícils, però l’equip no ha abai­xat els braços. Ens agra­da­ria estar millor, s’equi­vo­quen els que pen­sen que ens és igual aca­bar desens o quin­zens. Si no estem més a dalt és perquè no hem fet mèrits, però les ganes de ser-hi són immen­ses. Sal­var-nos no és el nos­tre objec­tiu, però la tem­po­rada no s’ha donat com pensàvem.

Hi ha un bon gra­pat de juga­dors amb un gran marge de millora. L’Espa­nyol es basa en la gent del plan­ter i creix ara, com la tem­po­rada que ve i la següent.

Des de la pre­tem­po­rada el mis­satge que pro­jectàvem va ser opti­mista, hi havia bones sen­sa­ci­ons, i quan tots anem aga­fats de la mà és més fàcil. Després, la tem­po­rada ha aca­bat sent una més, i és nor­mal que l’afició esti­gui can­sada de veure sem­pre el mateix. Ens agra­da­ria molt tor­nar-los a engan­xar.

No, jo no he can­viat d’idea. Òbvi­a­ment, a prin­cipi de tem­po­rada era més opti­mista. En aquest moment, les il·lusi­ons estan més lluny, però encara hi són. Les ganes són les matei­xes, però és evi­dent que Europa queda més lluny.

Injus­ta­ment, els entre­na­dors són els pri­mers per­ju­di­cats si les coses no van bé. A mi em sem­bla que els prin­ci­pals res­pon­sa­bles som els juga­dors. Si al prin­cipi de curs hem pogut jugar tan bé, amb aquest sis­tema i aquests con­cep­tes, i ara no ho fem, queda clar que els res­pon­sa­bles som nosal­tres. Estem a mort amb Rubi i hi con­fiem molt. Tant de bo acon­se­guim tor­nar a fer el que ens demana, perquè es podrà tor­nar a veure l’Espa­nyol de prin­cipi de curs.

Sí. Em sento molt iden­ti­fi­cat amb seu mis­satge, el seu posi­ti­visme, amb mirar de gua­nyar sense renun­ciar a una idea de joc.

M’agra­da­ria que Rubi seguís, però això no té a veure amb la meva con­tinuïtat en l’Espa­nyol. No pre­veig ni que se’n vagi ell, ni que me’n vagi jo. Ara penso a recu­pe­rar la con­fiança de l’afició, que és el que neces­si­tem. A par­tir d’aquí, a créixer.

Dis­sabte hi haurà empat, doncs! És broma: a nosal­tres no ens val l’empat. Sabem que és un camp com­pli­cat, però l’any pas­sat vam ser capaços de gua­nyar-hi. Ens hi juguem molt, la lliga no s’ha aca­bat per a nosal­tres.

Europa és lluny, però men­tre hi hagi punts en joc, ho inten­ta­rem. Ara ja no mirem ni el des­cens, ni Europa, es tracta de que­dar el més amunt pos­si­ble.

Serà com­pli­cat. El Girona inco­moda molt, amb pilo­tes a l’àrea bus­cant Stu­ani. Encara que no hagin gua­nyat fa temps, es fan forts a casa seva. Serà més fàcil treure algun punt que no pas jugar bé. Hem de man­te­nir el bon bloc defen­siu i mirar d’apro­fi­tar les oca­si­ons que tin­guem.

En un derbi sem­pre hi ha ganes espe­ci­als. Sobre­tot per la nos­tra afició, pel que va pas­sar en la pri­mera volta.

Els juga­dors no ens fiquem en això. Però crec que, per història, queda bas­tant clar.