Sí, la irregularitat ha estat un dels problemes que hem tingut aquesta temporada. No sé si el principal, però sí un dels més importants. En molts partits ens hem situat a davant en el marcador, que és el més difícil, i no hem fet mèrits per aprofitar-ho sumant tres punts.

Sí, vam mirar de corregir el problema que teníem en defensa, per tractar que no ens fessin tantes ocasions i, al final, el futbol és com una manta: si et tapes els cap et destapes els peus.

Sempre fem autocrítica. Només en les quinze primeres jornades hem estat nosaltres. Després, hem passat ratxes dolentes, moments difícils, però l’equip no ha abaixat els braços. Ens agradaria estar millor, s’equivoquen els que pensen que ens és igual acabar desens o quinzens. Si no estem més a dalt és perquè no hem fet mèrits, però les ganes de ser-hi són immenses. Salvar-nos no és el nostre objectiu, però la temporada no s’ha donat com pensàvem.

Hi ha un bon grapat de jugadors amb un gran marge de millora. L’Espanyol es basa en la gent del planter i creix ara, com la temporada que ve i la següent.

Des de la pretemporada el missatge que projectàvem va ser optimista, hi havia bones sensacions, i quan tots anem agafats de la mà és més fàcil. Després, la temporada ha acabat sent una més, i és normal que l’afició estigui cansada de veure sempre el mateix. Ens agradaria molt tornar-los a enganxar.

No, jo no he canviat d’idea. Òbviament, a principi de temporada era més optimista. En aquest moment, les il·lusions estan més lluny, però encara hi són. Les ganes són les mateixes, però és evident que Europa queda més lluny.

Injustament, els entrenadors són els primers perjudicats si les coses no van bé. A mi em sembla que els principals responsables som els jugadors. Si al principi de curs hem pogut jugar tan bé, amb aquest sistema i aquests conceptes, i ara no ho fem, queda clar que els responsables som nosaltres. Estem a mort amb Rubi i hi confiem molt. Tant de bo aconseguim tornar a fer el que ens demana, perquè es podrà tornar a veure l’Espanyol de principi de curs.

Sí. Em sento molt identificat amb seu missatge, el seu positivisme, amb mirar de guanyar sense renunciar a una idea de joc.

M’agradaria que Rubi seguís, però això no té a veure amb la meva continuïtat en l’Espanyol. No preveig ni que se’n vagi ell, ni que me’n vagi jo. Ara penso a recuperar la confiança de l’afició, que és el que necessitem. A partir d’aquí, a créixer.

Dissabte hi haurà empat, doncs! És broma: a nosaltres no ens val l’empat. Sabem que és un camp complicat, però l’any passat vam ser capaços de guanyar-hi. Ens hi juguem molt, la lliga no s’ha acabat per a nosaltres.

Europa és lluny, però mentre hi hagi punts en joc, ho intentarem. Ara ja no mirem ni el descens, ni Europa, es tracta de quedar el més amunt possible.

Serà complicat. El Girona incomoda molt, amb pilotes a l’àrea buscant Stuani. Encara que no hagin guanyat fa temps, es fan forts a casa seva. Serà més fàcil treure algun punt que no pas jugar bé. Hem de mantenir el bon bloc defensiu i mirar d’aprofitar les ocasions que tinguem.

En un derbi sempre hi ha ganes especials. Sobretot per la nostra afició, pel que va passar en la primera volta.

Els jugadors no ens fiquem en això. Però crec que, per història, queda bastant clar.