L’Espa­nyol s’ho ha de fer mirar. El con­junt de Rubi ha tor­nat a tro­bar-se la mateixa pedra pel camí. Ini­cia els par­tits de manera efec­tiva i s’avança en els mar­ca­dors, però ha fet de les remun­ta­des del rival una rutina. Ahir ho va tor­nar a fer. Wu Lei va avançar els cata­lans en la pri­mera part i, quan millor esta­ven els blanc-i-blaus per acon­se­guir el segon, van veure com el Celta empa­tava en un con­tra­a­tac letal que cul­mi­nava Maxi Gómez. El que és un pro­blema pun­tual ja és un mal endèmic. Pel camí d’aquesta rutina infer­nal l’Espa­nyol s’ha dei­xat 23 punts després d’avançar-se en el mar­ca­dor. Però ahir era un dia espe­cial i no es podia donar pei­xet a un rival neces­si­tat. Europa valia una victòria i no acon­se­guir-la ha esfu­mat els som­nis col·lec­tius. El vell con­ti­nent haurà d’espe­rar i ara és una uto­pia a falta de qua­tre jor­na­des..

El Celta s’hi jugava molt. La victòria del Valla­do­lid con­tra el Girona ha com­pac­tat molt la zona baixa de la taula. Els gallecs no podien badar i van començar el duel molt endo­llats i domi­nant la pos­sessió. Hugo Mallo tenia una bona ocasió per avançar els visi­tants, però Diego López feia una bona atu­rada per evi­tar un ensurt pre­ma­tur. La rèplica local va arri­bar en la jugada següent. Melendo obria a l’espai per a Wu Lei, que tor­nava ahir a la titu­la­ri­tat. El xinès assis­tia Borja Igle­sias al pri­mer pal però no tro­bava por­te­ria. Wu Lei ho tor­nava a pro­var amb un xut per sobre del tra­ves­ser. El par­tit, de mica en mica, va anar tom­bant del tot cap al cantó blanc-i-blau gràcies a un Melendo hiperbòlic. El menut fut­bo­lista es va posar el frac dels grans par­tits. Cada matx que passa creix i se sent impor­tant. Té un soci estel·lar en la figura de Marc Roca, més valent en les seves pres­ta­ci­ons defen­si­ves. De la con­nexió de tots dos juga­dors es va ges­tar el pri­mer gol. L’Espa­nyol va reme­nar la pilota pel mig, Melendo i Roca van fer un teva-meva a la fron­tal i el de la Gra­nada del Penedès ho va aca­bar amb una deli­ci­osa assistència amb ele­vació des de la fron­tal. El recep­tor del regal era Wu Lei, que va gua­nyar l’esquena a la defensa gallega, i va empal­mar la pilota al fons de la xarxa. Escla­tava l’Estadi cele­brant el pri­mer de la nit. El xinès es peto­ne­java l’escut per cele­brar el seu segon gol en lliga (el pri­mer va ser con­tra el Valla­do­lid). El gol va esti­mu­lar encara més el joc ofen­siu d’un Espa­nyol que volia rema­tar la feina amb una segona diana abans del des­cans.

El Celta va ini­ciar la segona part igual que la pri­mera: endo­llat. Iago Aspas va xutar al pal i el seu refús el va caçar Maxi Gómez, que va estar a punt de mar­car. La rèplica de l’Espa­nyol no va tri­gar. Marc Roca ho va pro­var des de la fron­tal i va obli­gar Rubén Blanco a enviar la pilota a línia de fons. El córner va aca­bar amb una rema­tada de cap de Mario Her­moso, que es va esta­ve­llar al tra­ves­ser. Rubi es veia obli­gat a moure la ban­queta i can­viar Naldo, lesi­o­nat a la cuixa, per Óscar Duarte. Mala notícia per al cen­tral bra­si­ler, que està a un gran nivell, i va mar­xar ova­ci­o­nat de l’Estadi. I és que la segu­re­tat que ha donat en els últims par­tits Naldo ha estat deci­siva. L’Espa­nyol tenia una marxa més en el par­tit, però una falta a favor va aca­bar amb un con­tra­a­tac letal del Celta. Iago Aspas es va des­fer de Melendo, que va bai­xar a defen­sar, i el de Moaña va assis­tir per a Maxi Gómez, que sig­nava l’empat. Els fan­tas­mes de l’Espa­nyol tor­na­ven a treure el cap. De nou, els blanc-i-blaus s’avançaven en un par­tit i veien com el rival anul·lava el seu avan­tatge. El Celta tor­nava a picar a la porta de Diego López, però Maxi per­do­nava el segon. El Celta es feia amo del par­tit davant la trom­pada psi­cològica que embol­ca­llava els locals. Joza­bed tor­nava a esmo­lar l’eina gallega i obli­gava Diego López a enviar la pilota a cor­ner. L’Espa­nyol va aca­bar el par­tit amb més passió que cap, però no va tro­bar el camí per fer el segon gol. La victòria s’esfu­mava i, pel camí, la setena plaça. Ara Europa ja és una uto­pia i queda lluny del seu abast.