L’Espanyol s’ho ha de fer mirar. El conjunt de Rubi ha tornat a trobar-se la mateixa pedra pel camí. Inicia els partits de manera efectiva i s’avança en els marcadors, però ha fet de les remuntades del rival una rutina. Ahir ho va tornar a fer. Wu Lei va avançar els catalans en la primera part i, quan millor estaven els blanc-i-blaus per aconseguir el segon, van veure com el Celta empatava en un contraatac letal que culminava Maxi Gómez. El que és un problema puntual ja és un mal endèmic. Pel camí d’aquesta rutina infernal l’Espanyol s’ha deixat 23 punts després d’avançar-se en el marcador. Però ahir era un dia especial i no es podia donar peixet a un rival necessitat. Europa valia una victòria i no aconseguir-la ha esfumat els somnis col·lectius. El vell continent haurà d’esperar i ara és una utopia a falta de quatre jornades..

El Celta s’hi jugava molt. La victòria del Valladolid contra el Girona ha compactat molt la zona baixa de la taula. Els gallecs no podien badar i van començar el duel molt endollats i dominant la possessió. Hugo Mallo tenia una bona ocasió per avançar els visitants, però Diego López feia una bona aturada per evitar un ensurt prematur. La rèplica local va arribar en la jugada següent. Melendo obria a l’espai per a Wu Lei, que tornava ahir a la titularitat. El xinès assistia Borja Iglesias al primer pal però no trobava porteria. Wu Lei ho tornava a provar amb un xut per sobre del travesser. El partit, de mica en mica, va anar tombant del tot cap al cantó blanc-i-blau gràcies a un Melendo hiperbòlic. El menut futbolista es va posar el frac dels grans partits. Cada matx que passa creix i se sent important. Té un soci estel·lar en la figura de Marc Roca, més valent en les seves prestacions defensives. De la connexió de tots dos jugadors es va gestar el primer gol. L’Espanyol va remenar la pilota pel mig, Melendo i Roca van fer un teva-meva a la frontal i el de la Granada del Penedès ho va acabar amb una deliciosa assistència amb elevació des de la frontal. El receptor del regal era Wu Lei, que va guanyar l’esquena a la defensa gallega, i va empalmar la pilota al fons de la xarxa. Esclatava l’Estadi celebrant el primer de la nit. El xinès es petonejava l’escut per celebrar el seu segon gol en lliga (el primer va ser contra el Valladolid). El gol va estimular encara més el joc ofensiu d’un Espanyol que volia rematar la feina amb una segona diana abans del descans.

El Celta va iniciar la segona part igual que la primera: endollat. Iago Aspas va xutar al pal i el seu refús el va caçar Maxi Gómez, que va estar a punt de marcar. La rèplica de l’Espanyol no va trigar. Marc Roca ho va provar des de la frontal i va obligar Rubén Blanco a enviar la pilota a línia de fons. El córner va acabar amb una rematada de cap de Mario Hermoso, que es va estavellar al travesser. Rubi es veia obligat a moure la banqueta i canviar Naldo, lesionat a la cuixa, per Óscar Duarte. Mala notícia per al central brasiler, que està a un gran nivell, i va marxar ovacionat de l’Estadi. I és que la seguretat que ha donat en els últims partits Naldo ha estat decisiva. L’Espanyol tenia una marxa més en el partit, però una falta a favor va acabar amb un contraatac letal del Celta. Iago Aspas es va desfer de Melendo, que va baixar a defensar, i el de Moaña va assistir per a Maxi Gómez, que signava l’empat. Els fantasmes de l’Espanyol tornaven a treure el cap. De nou, els blanc-i-blaus s’avançaven en un partit i veien com el rival anul·lava el seu avantatge. El Celta tornava a picar a la porta de Diego López, però Maxi perdonava el segon. El Celta es feia amo del partit davant la trompada psicològica que embolcallava els locals. Jozabed tornava a esmolar l’eina gallega i obligava Diego López a enviar la pilota a corner. L’Espanyol va acabar el partit amb més passió que cap, però no va trobar el camí per fer el segon gol. La victòria s’esfumava i, pel camí, la setena plaça. Ara Europa ja és una utopia i queda lluny del seu abast.