L’Espanyol es va regalar un senyor partit contra un Atlético de Madrid que anava a totes i es va trobar un conjunt blanc-i-blau superb. Un equip, el de Rubi, que ha recuperat els paràmetres d’inici de temporada amb aquell joc que va fer xalar l’afició en un començament apoteòsic de lliga. L’Espanyol fa temps, tot un curs, que està teixint un llenguatge futbolístic propi. Ahir va ser una golejada col·lectiva, la de l’orgull d’un equip format, la major part, per futbolistes del planter. Pedrosa, amb una acció de traca i mocador, va mostrar tot el potencial que té a dins en una carrera interminable, una cursa d’aquelles que fan furor. Amb Melendo, Darder i Marc Roca al quadre de comandaments a la medul·lar i un futbolista humil que va arribar sense fer soroll, de nom Borja Iglesias, que es va regalar un doblet i ja suma quinze gols en lliga en la seva estrena a l’elit. Aquesta és una golejada amb missatge i carregada de futur. L’Espanyol està creixent i el jardí de Joan Francesc Ferrer Rubi, tot i els moments d’incertesa, té unes bases sòlides per explorar amb un somriure a la cara el present i el que vindrà. La golejada, també, té premi. El de l’esperança de no rendir-se, de no veure passar els fulls del calendari com qui empeny el carret del supermercat. L’Espanyol del conformisme s’ha esborrat i ha esdevingut un equip que s’exigeix cada dia una mica més per superar els seus límits. D’això se’n diu competir. I l’Espanyol de Rubi no ha deixat de competir, ni en els pitjors moments. Ja són set jornades sense perdre –la millor ratxa del curs– i ahir va tombar un dels gegants de la lliga que aquest curs no havia encaixat un resultat de 3-0 en la competició domèstica.

A l’Espanyol només li servia guanyar. No podia especular ni reservar-se en res. El rival és d’aquells que convida a fer poques concessions. Els colchoneros arribaven a Cornellà amb els deures fets, com a virtuals subcampions de lliga, però ni així abaixen el ritme. L’Atlético no fa presoners i aviat ho va veure l’Espanyol. Hermoso va perdre una pilota davant la pressió de Morata, que va disposar de la primera ocasió.

Li va costar a l’Espanyol entrar en el partit. Rubi havia apostat per recuperar el 4-4-2, on Rosales i Pedrosa, a falta d’extrems, tenien un protagonisme singular per eixamplar el camp i crear superioritats per banda. Un dibuix que ajudava a oxigenar el joc interior, en què Melendo era el mestre de cerimònies. Remenava, buscava i augmentava el ritme de joc de manera notable. L’Espanyol anava aconseguint el domini del partit. Melendo es va escapar de dos rivals, en una jugada deliciosa, per assistir Borja Iglesias, que no va tenir prou precisió per acabar l’acció dins l’àrea. La clarividència de l’Espanyol en la zona ampla el feia tenir més presència a l’àrea d’Oblak. Però és un domini relatiu quan l’adversari és l’Atlético, que en fa prou amb una aparició de qualsevol dels seus cracs per capgirar el guió. L’epíleg de la primera part tocava a la seva fi però Adrià Pedrosa va donar un cop de timó al partit. El lateral va caçar una pilota al seu camp per arrencar de manera majestuosa i recórrer seixanta metres amb la pilota als peus. Es va desfer de tots els rivals que li van sortir al pas amb una endimoniada velocitat fins a plantar-se a la línia de fons i fer una assistència que Godín, en l’intent d’intercepció, va introduir a la seva pròpia porta. Jugada sideral de Pedrosa. ADN blanc-i-blau. El lateral del futur ha deixat clar que el present també és seu. Un altre producte del planter que brota del jardí de Rubi. Una gasela entre els llops colchoneros. Una acció canvia la trajectòria d’una carrera esportiva però, en el cas del noi de Castelldefels, la confirma. Un lateral modern i profund, d’aquells que tant agraden al tècnic maresmenc. Or pur. Una acció que servia a l’Espanyol per arribar al descans amb un avantatge parcial.

L’Espanyol va insistir encara més en el seu camí per no repetir errors passats. Melendo va interceptar una pilota a Rodri i va llançar una contra precisa i letal. Assistència filtrada a Borja Iglesias, que davant Oblak no va fallar. L’Atlético no s’ho creia. Era el catorzè gol en la lliga del Panda, que només està a dos gols dels setze de Gerard el curs passat. El gol va donar ales als blanc-i-blaus, que van redoblar els esforços buscant el tercer i acorralant l’Atlético, que només podia resistir a còpia d’aturades del seu porter. I l’Espanyol va posar la cirereta a dos minuts del final. Puado va ser objecte de penal i dels onze metres Borja Iglesias va establir el 3-0 definitiu, el millor marcador aquesta temporada de l’Espanyol, un equip en clara línia ascendent. Una golejada amb futur i un missatge als escèptics.