L’Espanyol de David Gallego va arrencar ahir oferint bones sensacions contra un combatiu Peralada que, amb només quatre sessions d’entrenament i un equip totalment remodelat, va plantar cara a tot un equip de primera divisió. La golejada, vistos els mèrits globals, va ser excessiva, però la qualitat dels blanc-i-blaus en els últims metres i el salt de categoria van marcar la diferència.

Un amistós en què l’atenció prèvia se centrava en l’alineació que faria el surienc. El tècnic va alinear d’inici Borja Iglesias i Mario Hermoso. El soroll del mercat no afecta Gallego, que ja havia advertit en la prèvia que els dos futbolistes (en negociacions avançades per deixar el club) jugarien sense discussió. Dit i fet. Gallego va donar minuts al gruix de la plantilla. Era la idea primerenca. Posar quilòmetres a les cames a vuit dies del primer partit de la prèvia de l’Europa League. Moment per veure els primers detalls del llibre d’estil del surienc. Un 4-4-2 per començar amb Borja i Ferreyra, de referència ofensiva, i a l’eix central va debutar Bernardo al costat de Mario Hermoso. El Peralada va començar el partit de manera descarada i sense por. Els deixebles d’Albert Carbó carburaven bé i pressionaven a l’àrea de Diego López. Tot i els dubtes inicials, l’Espanyol va afinar el seu estil de joc i Ferreyra i Bernardo van gaudir d’un bon parell d’ocasions. El pas dels minuts va incrementar els problemes defensius del conjunt local. Una gran maniobra de Melendo, amb un teva-meva amb Borja Iglesias, va servir per anestesiar la línia de contenció empordanesa. El petitó, amb un gest tècnic, es va desfer de dos jugadors i va fer el primer gol. El gol va fer mal a un Peralada que anava a remolc. Les diferències de categoria es van fer evidents, i més amb la pressió alta que feia l’Espanyol a instàncies de Gallego des de la banda. Precisament, aquest va ser un dels detalls tàctics més importants del partit. Pressió alta i recuperació després de pèrdua que va anar desfent els homes de Carbó. Una desatenció per la banda dreta va ser el pròleg del segon. Passada en profunditat de Sergi Darder per a Javi López. El capità va arribar sol a la línia de fons i va fer una assistència cap enrere per a Ferreyra, que no va fallar en la definició.