L’Espanyol s’ha convertit en un equip bipolar. Amb estadístiques a la mà, no hi ha cap mena de dubte d’una dualitat que ja és tendència. L’estadística a casa és demolidora: quatre derrotes en lliga i un empat en l’Europa League contra el Ferencváros. Un equip, l’hongarès, que va caure a casa contra el Ludogorets, ara líder en solitari del grup amb 6 punts. La contraposició amb els resultats a domicili és absoluta. Lluny de l’RCDE Stadium, l’Espanyol no coneix la derrota. En lliga, els cinc punts que té en el seu caseller, els ha aconseguit gràcies a una victòria contra l’Eibar (1-2) i dos empats a Balaídos (1-1) i Vitòria (0-0). La tendència es fa encara més ferma amb la solvent victòria a Moscou contra el CSKA (0-2). Un magnífic resultat que encara agafa dimensions més estrafolàries veient les prestacions dels blanc-i-blaus, diumenge, contra el Valladolid. “A fora estem fent bons partits però a casa ens està costant una mica més i hem de capgirar-ho. El més important és no encaixar i mantenir la porteria a zero. Això ens està costant”, va constatar Víctor Sánchez. El cert és que l’Espanyol viu millor a quilòmetres de distància. Un marge terrestre que ha donat impuls a un equip que agonitza a casa. El triomf de prestigi de Moscou dona ales als futbolistes blanc-i-blaus però és pura benzina emocional per a David Gallego. El surienc sembla un funambulista. El crèdit que guanya a fora, el perd a casa. L’afició no perdona i els xiulets són recurrents. A domicili la tranquil·litat és total i la gestualitat dels futbolistes acompanya com les abraçades de David López i Wu Lei amb el tècnic. Un suport explícit per la seva metodologia. “Hem demostrat que aquest equip està unit i va en la mateixa direcció. Tots: els que juguem i els que no ho fem”, va explicar Víctor Campuzano, autor del segon gol contra el CSKA i cridat a tenir, de nou, un paper protagonista després de la lesió muscular de Calleri, que només va aguantar sobre el terreny de joc 22 minuts. La manca d’una pretemporada en l’ús es paga amb aquests trencaments fibril·lars. Un més i que afecta la davantera de manera preocupant. A la baixa de Calleri, cal sumar-hi la de Ferreyra, que encara en té per tres setmanes abans de tornar al terreny de joc. Sort que arriba l’aturada. Oxigen per al cos i la ment. Però abans caldrà continuar alimentant les alegries a domicili diumenge contra el Mallorca. Un altre match ball a Son Moix.