Pablo Machín s’ha estrenat a la banqueta de l’Espanyol amb derrota. Dit així, sembla que la pel·lícula sigui la mateixa. Però no. Si bé el resultat d’ahir continua sent negatiu, el futbol mostrat ha estat positiu. L’evolució en el joc és evident, però els miracles no són instantanis. L’Espanyol arribava al partit contra el Vila-real amb massa plom a les ales. I la feixuga càrrega que hi ha a la motxilla no s’evapora en un tancar i obrir d’ulls. L’Espanyol està enfonsat en la classificació i la sensació amarga és que oferir una bona imatge no ha servit per sumar cap punt. I això és el que ha de gestionar Machín. Un tècnic que tot just arriba i que ha de fer molta feina i neteja estructural. Més enllà dels sistemes tàctics. Els blanc-i-blaus continuen fallant on no es pot fallar: a les àrees. El futbol és un joc d’assaig i error, i els catalans en surten penalitzats partit rere partit. No hi ha excepció, i aquí s’explica el perquè de la seva classificació: cinc punts en nou jornades. Però la pedra que hi ha a la sabata és la dinàmica a casa. L’Espanyol ha perdut tots els partits que ha jugat a l’RCDE Stadium. Tots cinc, i només ha fet un gol, que va ser en pròpia porta, de Zaldua. Ahir, en la primera arribada del Vila-real, l’Espanyol va encaixar l’únic gol del partit. La resta va ser navegar contra corrent a la recerca de l’empat. Múltiples ocasions: un travesser i tres magnífiques aturades d’Asenjo van fer bo el gol de Toko Ekambi.

Machín va apostar pel seu esquema clàssic amb tres centrals, però amb una variant d’un 3-4-2-1 amb Víctor Gómez, que debutava ahir amb el primer equip, i Pedrosa per les bandes. Bernardo, que no comptava per a Gallego, també s’estrenava en la lliga. El colombià no jugava des del 19 de setembre, contra el Ferencváros. Un mes sense jugar un partit oficial. Machín el coneix del Girona i sap que era un alumne avantatjat per aplicar el seu sistema de joc. L’Espanyol va iniciar el partit de manera molt incisiva. Pressió alta, que arribava a ser asfixiant, en camp contrari. Al Vila-real li costava moure la pilota i es veia superat pels locals. Pedrosa avisava amb un xut per sobre del travesser. Un domini territorial que va viure un sotrac descomunal amb l’única jugada de perill dels castellonencs. Jugada ràpida per la banda dreta de Rubén Peña que va entrar dins l’àrea, centrada que Diego López no atrapa bé i que abans tocava el peu de David López. Toko Ekambi, atent al refús, va fer el primer en la primera arribada dels groguets. Galleda d’aigua freda per a un Espanyol que tornava a anar contra corrent en el resultat. Una seqüència habitual al llarg d’aquesta temporada. L’Espanyol no va abaixar els braços i va buscar l’empat de manera consistent. Pedrosa tornava a intentar-ho, però es trobava amb les mans d’Asenjo. Darder ho provava amb un bon xut col·locat des de la frontal que va acaronar el pal. L’Espanyol hi anava sense pausa i amb convicció. El protagonisme dels laterals era evident i Víctor Gómez es perfilava per la dreta amb un bon xut que va trobar una òptima i felina resposta d’Asenjo. No era l’última ocasió dels blanc-i-blaus. Matías Vargas va fer una assistència des de la dreta i va trobar el cap de Calleri. L’argentí rematava al travesser i es lamentava de la seva mala sort. Carburava bé, l’Espanyol, però es veia penalitzat a les àrees. Una acció del Vila-real li va costar un gol i, de quatre clares arribades als dominis d’Asenjo, no n’hi va haver cap que es traduís en premi substanciós en forma de gol.

L’Espanyol millorava respecte als partits anteriors, però havia de traslladar la seva superioritat al resultat. El guió del partit, després de la represa, va ser calcat. Els locals buscaven amb insistència el premi de l’empat i les ocasions favorables anaven sovintejant. Matías Vargas, després d’una falta per una cessió del Vila-real dins de l’àrea, va enviar un míssil que Asenjo va rebutjar. El porter groguet s’erigia en l’heroi del partit posant una mà formidable a una rematada de Granero. L’Espanyol topava amb un mur i els últims minuts van ser de profunda desesperació. Voler i no poder. Fins i tot l’esperança de veure un penal a favor, per forçar l’empat, es va diluir. Mala peça al teler d’un Espanyol que suma només cinc punts. És penúltim i ja sap que la seva vida aquesta temporada consistirà a certificar la seva supervivència a primera. La resta, foc d’encenalls.