Amb els de casa a la fi del món

En la pri­mera com­pa­rei­xença de premsa d’Abe­lardo com a tècnic de l’Espa­nyol, l’asturià va asse­gu­rar que estava “encan­tat” amb el que s’havia tro­bat al ves­ti­dor i que ara per ara té a la plan­ti­lla. “No he par­lat amb la direcció espor­tiva de fit­xat­ges. Tinc els juga­dors que tinc. I amb aquests hem de tirar aquesta situ­ació enda­vant. Si Rufete creu que el que pot arri­bar millora el que hi ha, ja pren­drem una decisió entre tots”, va con­si­de­rar. I amb el que va tro­bar en el fons de l’armari va saber cons­truir un equip que va sumar un punt con­tra el tot­po­derós Barça. Un punt insu­fi­ci­ent i que no té gaire trans­cendència en la clas­si­fi­cació –l’Espa­nyol és a qua­tre punts de la sal­vació–, però que tot­hom va coin­ci­dir a recal­car que era “d’inflexió”.

I també va ser un punt d’orígens, d’essència. Abe­lardo va ali­near fins a set juga­dors amb pas­sat, com a mínim, al filial peri­quito: Javi López, David López, Dídac Vilà.,Víctor Gómez, Marc Roca, Óscar Melendo i Sergi Dar­der. Fa uns dies, en la prèvia del par­tit de fili­als també de dis­sabte pas­sat, Jose Aure­lio Gay, el tècnic del segon equip blanc-i-blau, expli­cava que havia hagut de ser molt insis­tent a l’hora de cui­dar el fac­tor emo­ci­o­nal abans del derbi con­tra el Barça B. Que l’exte­ri­o­rit­zació de les emo­ci­ons podia jugar una mala pas­sada als seus homes. Pot­ser Abe­lardo va creure que amb gent de la casa es podia con­nec­tar millor amb l’afició en la seva estrena i que el fac­tor emo­ci­o­nal era un con­di­ci­o­nant posi­tiu a l’hora de llui­tar con­tra tot un Barça. O pot­ser con­si­dera que són els homes que han de sal­var l’equip. Marc Roca i David López, de nou a la medul·lar com fa uns anys, es van asso­ciar bé, Melendo va tor­nar a una titu­la­ri­tat que no tenia des de la jor­nada 4 de lliga i també Javi López rea­pa­rei­xia en l’onze després de cinc jor­na­des d’absència.

Sigui com sigui, Abe­lardo, sent fidel al seu lli­bre d’estil de fut­bol com­pacte, ver­ti­cal, agres­siu i soli­dari, va treure la pols als apunts de Mareo. Com ja havia fet en les dues tem­po­ra­des com­ple­tes que va lide­rar l’Spor­ting de Gijón. Ales­ho­res, la columna ver­te­bral i el gruix dels homes que van con­duir el con­junt asturià a la pri­mera divisió (en la segona tem­po­rada, amb un bloc simi­lar, es va man­te­nir) era for­mat a la casa, a Mareo: Ser­gio Álva­rez, Nacho Cases, Pablo Pérez o Car­los Cas­tro eren fets al plan­ter, però a més Lora, Luis Hernández, Guer­rero i Jony van arri­bar a Gijón per reforçar el filial i després van créixer en el pri­mer equip. “Vull un equip que, per sobre de tot, tin­gui impli­cació. Els fas­ti­gue­jats són els juga­dors i amb això hem de gene­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat”, va comen­tar Abe­lardo en la roda de premsa de pre­sen­tació. Pot­ser amb la gent de casa és com s’acon­se­gueix aquesta impli­cació cega, les ganes de sal­var-se i la con­fiança que li fal­tava a l’equip que va recu­pe­rar, en bona part, després d’empa­tar amb el Barça.