L’Espanyol va signar una primera part majestuosa. Endollat i creixent va minimitzar al seu rival amb una pressió alta. L’Atlético no trobava cap camí concret per explorar ni una via d’oxigen per explotar el seu futbol. Els catalans dominaven el partit a plaer i trepitjant l’àrea colchonera. Wu Lei va ensumar el primer gol però no va encertar amb l’esfèric quan tenia posició de xut. Bernardo també va acaronar el gol però Thomas va taponar el seu xut a boca de canó. L’afició xalava amb el seu equip per la contundència i la seva entrega en totes les pilotes dividides. La llum va arribar amb un canvi d’orientació d’Iturraspe. El basc, titular ahir per la lesió de Marc Roca, va fer un partit de precisió quan l’ombra de la sospita (pels seu gris rendiment) ja li devorava l’ànima. El mig, ben plantat, va obrir per Javi López que, amb un subtil cop de cap, projectava l’acció cap a Wu Lei. El xinès feia una assistència al cor de l’àrea on Raúl De Tomás hi anava en tot però qui va ficar la pilota al fons de la xarxa va ser Savic. Deliri al RCDE Stadium. No s’havia arribat a la mitja hora i els locals es posaven per davant. Volia més l’Espanyol que buscava més percussió i rock’n roll. Víctor Sánchez engaltava una pilota des de la frontal que impactava en el travesser. Oblak, amb la punta dels dits, evitava el segon. Partit immaculat el que estava signant l’Espanyol. El cuer mostrava les ungles i les dents. RDT feia les delícies de tots els assistents amb un repertori tècnic de controls i retalls que aixecava l’aplaudiment dels més de 30.000 espectadors. El davanter madrileny s’havia perdut els últims quatre partits per lesió (dos de lliga i dos d’Europa League). És el far de l’Espanyol al davant i durant molts moments la defensa de l’Atlético va ballar al compàs que marcava el punta. Ara mateix perdre a RDT és deixar a l’Espanyol orfe del seu millor jugadors. Futbolista referencial que només necessita un segon per canviar el guió d’un partit. El primer temps tocava a la seva fi i la sensació és que el marcador era massa curt pels mèrits mostrats.

La realitat es va fer feixuga a la represa. Saúl engaltava una pilota des dela frontal recollint un refús de Cabrera. Els locals van quedar estabornits durant un quart d’hora però es van refer del cop en el tram final on Bernardo, amb un parell de rematades de cap, va buscar un gol heroic que no va arribar. Queden 12 jornades per acabar la lliga i el cistell s’ha d’omplir de victòries. La propera estació és a Pamplona. Un escenari on l’Espanyol ha de tornar amb els tres punts a la butxaca per comprimir una zona baixa on la permanència es manté a cinc punts però amb una jornada menys. El rellotge de sorra és inexorable i aquesta lluita contra el cronòmetre cal ficar-li segons amb victòries. Aquesta és la única manera de fer trontollar la lògica que ara contempla a l’Espanyol com un dels grans candidats als descens. El camí és clar: lluitar cada partit fins a l’extenuació i navegar contra els elements. Ahir, una agafada a Wu Lei dins de l’àrea no va ser ni revisada pel VAR. Ser cuer és el que té: tothom et falta al respecte. i et té en l’anonimat.