Els partits de futbol solen desnivellar-se per detalls. Si parlem de segona divisió, aquesta sensació agafa una dimensió encara més diferencial. L’Espanyol sap que la segona no és un camí de roses. La victòria és el més important. És el bàlsam que ajuda a construir un projecte. De moment, els catalans caminen amb fermesa, vista la collita de punts en les tres primeres jornades. Dues victòries i un empat. Set punts. Un bon balanç però que no pot amagar les febleses. L’Espanyol només ha estat superior al seu rival de manera rotunda en el duel contra l’Albacete. La resta de partits han estat durs i grisos. La diferència entre el duel contra el Mallorca i el d’ahir contra l’Oviedo van ser els gols de Raúl de Tomás i les aturades providencials de Diego López. La força de les àrees, on no es van cometre errades, és or pur per continuar transitant de manera prou correcta per aquesta marató de 42 jornades que és la segona divisió. L’Oviedo es va presentar com un equip rocós i impermeable que dificultava la circulació de pilota dels blanc-i-blaus. Vicente Moreno va introduir diversos canvis en el seu onze.

El més sorprenent, la suplència de Raúl de Tomàs, juntament amb la presència de Pedrosa i Darder, que gaudien de les seves primeres titularitats. El tècnic de Massanassa busca més mordent per banda esquerra, gràcies a Pedrosa, i més control de pilota amb Darder. No ho va acabar d’aconseguir en tot el partit. No obstant això, l’Espanyol va viure de l’encert de Diego López sota pals, providencial en dues ocasions. I després la sort d’una acció aïllada que va capgirar el destí del partit. Pedrosa va entrar a l’àrea per recuperar una pilota i Viti va intentar desviar-la però va impactar en la cama del lateral. El col·legiat no ho va dubtar i va assenyalar penal. Raúl de Tomás, que acabava d’entrar, no va fallar des dels onze metres i va fer avançar els blanc-i-blaus. Cinc minuts després va tornar a veure porteria. Pressió alta de Puado i error d’Arribas, que va entregar la pilota al davanter barceloní, que, al seu torn, la va cedir a RDT, que va fer el segon de la tarda. Partit tancat i barrat. Cinc minuts de precisió ofensiva per ficar-se els tres punts a la butxaca i continuar respirant com un dels equips més temibles de la categoria. Però, ara mateix, el més eloqüent de l’Espanyol és la fortalesa defensiva. No ha encaixat cap gol en tres partits, i això és un valor essencial en una segona divisió que no fa presoners. Més enllà d’això, el duel ens deixa els gols d’RDT, un futbolista diferencial que necessita molt poc per fer mal. Si està motivat, és un privilegi que continuï com a blanc-i-blau.