Javi Puado (Barcelona, 1998) s’ha convertit en el futbolista més en forma de l’Espanyol. El davanter va retornar aquest estiu del Saragossa amb la missió d’ajudar el conjunt blanc-i-blau a retornar a primera. La competència per fer-se un forat en l’onze titular era ferotge amb Raúl de Tomás i Embarba, intocables; només quedava un forat en la davantera per sumar minuts. Matías Vargas, Vadillo, Wu Lei o Melendo eren els enemics a batre. A més a més, la condició de ser del planter posava encara més difícil les seves aspiracions de fer-se un lloc en els pensaments de Vicente Moreno. El davanter tenia el gran aval del seus quatre mesos de cessió al Saragossa. Allà va hi deixar un bon record a tota la parròquia aragonesa. “És un luxe teni un futbolista com Puado en el nostre equip”, va dir, llavors, el tècnic del Saragossa, Víctor Fernández. El preparador aragonès li va donar la titularitat absoluta en el temps que va estar a La Romareda. 20 partits de titular. 1.698 minuts i quatre gols. Però, més enllà de les estadístiques, Puado va créixer com a jugador i va guanyar confiança per arribar amb la mentalitat necessària a l’Espanyol. El seu coneixement de la categoria i la voluntat per millorar li han fet fer un salt qualitatiu sota el guiatge de Vicente Moreno. Puado no ha perdut el temps i ha obert, de bat a bat, la porta del primer equip. Ha jugat en totes les zones del flanc d’atac. Primer, com un jugador disciplinat, per ajudar en tasques defensives per la banda, i, de retruc, fer lluir el futbol d’Embarba i RDT. El Puado més metal·lúrgic d’inici de curs ha donat pas a un futbolista més lluminós i decisiu en els últim metres; allà on es decideixen els partits. Aquí és on ha fet el salt de qualitat per erigir-se en far de l’Espanyol en aquests últims partits.

De fet, el seu creixement ha estat espectacular en els últims dos mesos. El futbolista ja acumula vuit jornades consecutives com a titular i les seves xifres comencen a tenir una rellevància significativa: sis gols i cinc assistències. Uns números que el situen com el segon golejador de l’equip, només darrere de Raúl de Tomás, amb 14 dianes. I en l’aspecte d’assistència també és el segon de l’escalafó, només superat per Adrián Embarba, que en suma 7.