Oxímoron blanc-i-blau
Espanyol. Torna a repetir a El Molinón la dinàmica dels partits en què juga bé i no aconsegueix els tres punts. Embarba i Djuka, els golejadors en un duel marcat, de nou, per la polèmica arbitral
Sporting 1 Espanyol 1
SPORTING:Diego Mariño; Guille Rosas (Bogdan, 71’), Babin, Valiente, Saúl García; Javi Fuego, Gragera; Aitor (Nacho Méndez, 85’), Manu García (Pedro Díaz, 85’), Gaspar (Carmona, 79’); Djuka.ESPANYOL:Diego López; Óscar Gil (Lluís López, 84’), David López, Cabrera, Pedrosa; Keidi Bare (Fran Mérida, 67’), Sergi Darder; Embarba (Vadillo, 84’), Melendo (Nico, Melamed, 77’), Puado; Dimata (Wu Lei, 67’).GOLS:0-1 (12’) Embarba; 1-1 (23’) Djuka.ÀRBITRE:Milla Alvendiz T.G.:A Javi Fuego (8’), Djuka (9’), Cabrera (30’), Pedrosa (48’), Manu García (67’) i Guille Rosas (70’).L’Espanyol viu en un oxímoron. Quan millor juga, més s’allunya la victòria. És com viure en l’opulència però ser al mig del desert i sense cap opció de gastar els diners. El sentiment d’incomprensió encara es fa més gran amb les rèmores arbitrals, que s’estan convertint en un company de viatge sospitós. L’actuació del col·legiat va ser determinant per frenar les aspiracions de l’Espanyol en un penal sobre Óscar Gil i una expulsió a Javi Fuego, per doble groga, que el col·legiat es va estalviar. Situacions estranyes que s’han repetit al llarg de la temporada i que són bastons a les rodes. Els despatxos guarden silenci sobre els greuges arbitrals i, a la gespa, els futbolistes no es volen perdre en circumloquis burocràtics que no servirien de res. El futbol és el que retornarà a primera l’Espanyol i això ho sap bé Vicente Moreno. L’home de gel de Massanassa sap la maquinària que té entre mans i, ahir, va donar una bon repàs al seu homòleg David Gallego. El tècnic de Súria va veure com l’Espanyol el va sotmetre durant gran part del partit. L’inici dels catalans va ser espectacular, amb un futbol vertical i agressiu que va empetitir l’Sporting, que s’esperava, potser, un Espanyol més conservador sense la seva referència ofensiva: RDT, lesionat. Res. Melendo tornava a la sala de màquines dos mesos després de l’última titularitat. Fi en la passada, va assistir a Embarba per fer el primer. Els blanc-i-blaus havien fet el més difícil: avançar-se. I seguien amb un futbol àgil i vertical buscant la porteria contrària i ofegant el rival. Només un ensurt greu en el partit es va pagar car: pèrdua ingènua de Keidi Bare a la zona àmplia i Djuka es cuinava, tot solet, un plat suculent plantant-se a la frontal i, de xut sec i creuat, sorprenia Diego López amb un xut ajustat al pla. Dissetè gol del serbi, pitxitxi del campionat i element decisiu de l’Sporting.
L’Espanyol es va refer del cop amb un futbol encara més incisiu després de la represa, però es va topar amb Mariño evitant dues grans accions de Darder i Embarba i on no hi arribava ell ja hi havia els pals, que van rebutjar un xut d’Óscar Gil. La sensació de perill dels visitants va ser constant, ja no només per les ocasions que sovintejaven de manera continua, sinó pel monòleg de l’Espanyol que va sotmetre l’Sporting a una resistència ferotge en defensa. Però no hi va haver manera: els asturians van amarrar l’empat i segueixen sent l’únic equip que no ha perdut a casa seva en tot el campionat.
L’Espanyol veu com un dels millors partits del curs no té el premi desitjat. No és la primera vegada que es topa amb aquesta realitat, però lluny de les polèmiques arbitrals i el plom a les ales, la plantilla de Vicente Moreno sap que el camí de l’ascens passa pel seu futbol i contra això no hi ha cap arbitratge que els faci nosa. De moment, segueixen segons i, ara, el calendari fa baixada. Temps per creure i confiar.