L’Espanyol té incrustat en el seu ADN la figura del patiment i la resiliència. Vist amb certa perspectiva temporal, sembla com si el club estigués pagant aquella tarda de felicitat infinita del 17 de maig del 2019. Aquest triomf històric contra la Real Sociedad amb una comunió entre l’afició i l’equip arran de gespa. Era el retorn del club barceloní a Europa dotze anys després, la sequera més gran d’un històric de la lliga espanyola. L’alegria va durar poc, i després de tocar el cel amb les mans va arribar l’infern de segona, amb un descens dolorós i cuinat a foc lent per la pandèmia de la Covid-19.

L’entitat barcelonina viu entre dues aigües i enmig d’un oxímoron. El seu balanç econòmic és el millor de la seva història contemporània, però la situació esportiva és diametralment oposada. Abans, amb urgències i les butxaques foradades pels pagaments a Hisenda, l’equip va aguantar estoicament. Ara busca tornar a primera enmig d’una crisi esportiva sense aturador.

Els nervis a la cúpula directiva són evidents. Ja ho són des de fa un any, amb canvis en l’organigrama esportiu d’aspecte major però també menor. Girs de volant en la política comunicativa per aplanar la tranquil·litat dels jugadors de Vicente Moreno. Un camí engegat ja des de fa un any a proposta del director esportiu, Francisco Joaquín Pérez Rufete, amb l’aquiescència del conseller delegat, José María Durán. Tots dos són els màxims directius del club en la gestió diària i els que s’hi juguen més en aquesta recta final de competició. Chen, de moment, s’ho mira tot des d’una distància prudencial. La part esportiva està en mans del “visionari” Rufete, com li agrada anomenar-lo al conseller delegat del club. L’alacantí ha fet un club a la seva mida, o com a mínim ha ficat la tisora en departaments clau per buscar un funcionament adient. Des del primer equip masculí, passant pel femení i pel futbol de base. Una forma de “reordenar” el club, com li agrada esmentar a Rufete, que de moment treballa en silenci, però conscient de tot el que s’hi juga en aquesta recta final de temporada. De fet, el director esportiu sap que l’èxit o el fracàs d’aquest curs es mesurarà exclusivament per l’ascens a primera. Tot el que no sigui retornar a l’elit serà un fracàs absolut per a un equip que té el pressupost més gran de la categoria i superior a nou equips de primera divisió. La realitat és aquesta, i la tranquil·litat de la primera volta ha obert la capsa de pandora en un 2021 en què el decorat sembla esquinçar-se.

El primer equip masculí ha perdut el vigor de l’inici sumant 13 dels últims 30 punts. Una dinàmica que el col·loca lluny de fer el salt a les dues primeres posicions de la lliga, les de l’ascens. Un lloc de privilegi del qual ha caigut des de fa dues jornades. Aquesta frenada del rendiment ha possibilitat l’entrada del Leganés i l’Sporting en la lluita per l’ascens directe. Els madrilenys estan a dos punts de distància i els asturians, a quatre. El moment clau de la temporada és ara, i caldrà mostrar nervis d’acer per aconseguir el repte ineludible en l’argot de l’actual cúpula directiva: “l’objectiu”. De moment, la figura de Vicente Moreno està fora de discussió; de fet, la sola possibilitat de comiat del valencià seria un toc en la línia de flotació del director esportiu. Rufete ha apostat fort pel preparador de Massanassa, a qui va oferir un contracte de tres anys. Una peça clau, o millor dit, la decisió més important de Rufete per a aquesta temporada. Moreno és un expert en ascensos i un coneixedor exhaustiu de la categoria. En ell, i per extensió, els seus futbolistes estan dipositades les esperances d’èxit de la temporada.