L’Espa­nyol té incrus­tat en el seu ADN la figura del pati­ment i la resiliència. Vist amb certa pers­pec­tiva tem­po­ral, sem­bla com si el club estigués pagant aque­lla tarda de feli­ci­tat infi­nita del 17 de maig del 2019. Aquest tri­omf històric con­tra la Real Soci­e­dad amb una comunió entre l’afició i l’equip arran de gespa. Era el retorn del club bar­ce­loní a Europa dotze anys després, la sequera més gran d’un històric de la lliga espa­nyola. L’ale­gria va durar poc, i després de tocar el cel amb les mans va arri­bar l’infern de segona, amb un des­cens dolorós i cui­nat a foc lent per la pandèmia de la Covid-19.

L’enti­tat bar­ce­lo­nina viu entre dues aigües i enmig d’un oxímoron. El seu balanç econòmic és el millor de la seva història con­tem­porània, però la situ­ació espor­tiva és dia­me­tral­ment opo­sada. Abans, amb urgències i les but­xa­ques fora­da­des pels paga­ments a Hisenda, l’equip va aguan­tar estoi­ca­ment. Ara busca tor­nar a pri­mera enmig d’una crisi espor­tiva sense atu­ra­dor.

Els ner­vis a la cúpula direc­tiva són evi­dents. Ja ho són des de fa un any, amb can­vis en l’orga­ni­grama espor­tiu d’aspecte major però també menor. Girs de volant en la política comu­ni­ca­tiva per apla­nar la tran­quil·litat dels juga­dors de Vicente Moreno. Un camí enge­gat ja des de fa un any a pro­posta del direc­tor espor­tiu, Fran­cisco Joaquín Pérez Rufete, amb l’aqui­escència del con­se­ller dele­gat, José María Durán. Tots dos són els màxims direc­tius del club en la gestió diària i els que s’hi juguen més en aquesta recta final de com­pe­tició. Chen, de moment, s’ho mira tot des d’una distància pru­den­cial. La part espor­tiva està en mans del “visi­o­nari” Rufete, com li agrada ano­me­nar-lo al con­se­ller dele­gat del club. L’ala­cantí ha fet un club a la seva mida, o com a mínim ha ficat la tisora en depar­ta­ments clau per bus­car un fun­ci­o­na­ment adi­ent. Des del pri­mer equip mas­culí, pas­sant pel femení i pel fut­bol de base. Una forma de “reor­de­nar” el club, com li agrada esmen­tar a Rufete, que de moment tre­ba­lla en silenci, però cons­ci­ent de tot el que s’hi juga en aquesta recta final de tem­po­rada. De fet, el direc­tor espor­tiu sap que l’èxit o el fracàs d’aquest curs es mesu­rarà exclu­si­va­ment per l’ascens a pri­mera. Tot el que no sigui retor­nar a l’elit serà un fracàs abso­lut per a un equip que té el pres­su­post més gran de la cate­go­ria i supe­rior a nou equips de pri­mera divisió. La rea­li­tat és aquesta, i la tran­quil·litat de la pri­mera volta ha obert la capsa de pan­dora en un 2021 en què el deco­rat sem­bla esquinçar-se.

El pri­mer equip mas­culí ha per­dut el vigor de l’inici sumant 13 dels últims 30 punts. Una dinàmica que el col·loca lluny de fer el salt a les dues pri­me­res posi­ci­ons de la lliga, les de l’ascens. Un lloc de pri­vi­legi del qual ha cai­gut des de fa dues jor­na­des. Aquesta fre­nada del ren­di­ment ha pos­si­bi­li­tat l’entrada del Leganés i l’Spor­ting en la lluita per l’ascens directe. Els madri­lenys estan a dos punts de distància i els astu­ri­ans, a qua­tre. El moment clau de la tem­po­rada és ara, i caldrà mos­trar ner­vis d’acer per acon­se­guir el repte ine­lu­di­ble en l’argot de l’actual cúpula direc­tiva: “l’objec­tiu”. De moment, la figura de Vicente Moreno està fora de dis­cussió; de fet, la sola pos­si­bi­li­tat de comiat del valencià seria un toc en la línia de flo­tació del direc­tor espor­tiu. Rufete ha apos­tat fort pel pre­pa­ra­dor de Mas­sa­nassa, a qui va ofe­rir un con­tracte de tres anys. Una peça clau, o millor dit, la decisió més impor­tant de Rufete per a aquesta tem­po­rada. Moreno és un expert en ascen­sos i un conei­xe­dor exhaus­tiu de la cate­go­ria. En ell, i per extensió, els seus fut­bo­lis­tes estan dipo­si­ta­des les espe­ran­ces d’èxit de la tem­po­rada.