Aleix Vidal va tornar aquest agost a la ciutat esportiva Dani Jarque. Fins fa poc, aquell indret li havia portat més contrarietats que moments de felicitat. En edat de juvenil, en què les carreres agafen un camí recte cap al professionalisme o bé es torcen per sempre més, el futbolista de Puigpelat va tenir aquella sensació d’impotència i ràbia de pensar que tots els esforços fets i el seu trasllat a la residència de l’Espanyol, a Sant Adrià, eren temps perdut. L’adolescència bullia per les seves venes i la falta d’oportunitats el desesperava. Ni una cessió profitosa a la Damm ni després una altra al Panthrakikos li van obrir les portes del conjunt blanc-i-blau. Sense oportunitats va marxar. “A l’Espanyol només hi era per posar els cons”, deia en una entrevista el 2013 a L’Esportiu quan ja era futbolista de l’Almeria i s’havia fet un lloc a primera divisió. El Sevilla, el Barça i l’Alavés han completat el seu currículum abans de recalar a l’Espanyol. Una segona vida de blanc-i-blau diferent de la que va viure fa 14 anys. “L’estructura material és pràcticament la mateixa, però l’estructura directiva és totalment diferent”, va dir en una entrevista als mitjans del club reconeixent el salt de l’entitat. “He vist un canvi en l’ambició esportiva molt més gran. Molta gent que hi havia quan hi era jo ja no hi és, però la casa segueix sent la mateixa.”