L’Espanyol ha arribat a Getafe amb les màximes il·lusions, però ha acabat perdent 2-1 davant el cuer. El problema és que la derrota no s’ha produït per un joc excels del seu adversari sinó per la inoperància dels catalans. L’Espanyol ha decidit no jugar a l’Alfonso Pérez i s’ha dedicat a la vida contemplativa. Vicente Moreno ha preparat un equip per dominar el seu rival, però l’Espanyol no s’ha trobat còmode en cap moment. De fet, ha semblat un equip sense esma i amb la panxa plena. Així és difícil inquietar a un equip atemorit i que, en les 11 primeres jornades, no havia guanyat cap partit. L’Espanyol s’ha convertit en la millor aspirina del Getafe que ha guanyat el seu primer partit després de 12 jornades. Enes Ünal ha avançat els locals amb un gran gol de xilena i l’Espanyol ha empatat gràcies a un gol de Sergi Gómez. El gol del triomf ha arribat en la segona part, de nou, Enes Ünal feia el gol del triomf. Tot i això, l’Espanyol ha tingut més de mitja hora per buscar el partit, però no l’ha trobat mai. I és que encara que es jugués 24 hores més, avui no era el dia de l’Espanyol. Un equip poruc i sense esma que sumarà una nova jornada sense guanyar a domicili. L’oportunitat era bona davant del cuer, però l’Espanyol ha pensat que era millor no comparèixer sobre la gespa de l’Alfonso Pérez i, així, és difícil guanyar. Partit deficient i trist d’un equip que semblava programat per il·lusionar. Dia de difunts.