No és el moment de ven­dre –millor dit, mal­ven­dre– Moisés Hur­tado. I dic mal­ven­dre pels pocs calés que repor­ta­ria al club i pels molts danys que podria cau­sar la seva baixa en l'equip. Igual que el sen­tit comú diu que la tem­po­rada pas­sada no era lògic pres­cin­dir del gole­ja­dor per excel·lència de l'equip (Raúl Tamudo) l'any que menys gols va fer l'Espa­nyol en la seva història, la lògica diu que no seria el més asse­nyat des­pen­dre's del mig­cam­pista. Per començar, el de Badia és capità i té una tra­jectòria impe­ca­ble en els més de setze anys que fa que és al club. Té un pes impor­tant entre les qua­tre parets del ves­ti­dor i una major rellevància sobre la gespa. El mateix Coro ha tit­llat de «cop» la hipotètica baixa del seu com­pany. I és que, entre altres coses, Moi acu­mula 179 par­tits en l'elit. Una fita que és a anys llum de tots els seus com­panys de demar­cació –impor­tant demar­cació– i de l'eix defen­siu on també pot actuar el català. Cop­sant que Forlín ha jugat 24 par­tits a pri­mera; Víctor Ruiz, 20; Baena, 19; Javi Márquez, 15; Amat, 6, i Galán i Molina encara ni han debu­tat, és massa ago­sa­rat obrir la porta a l'experiència perquè se'n vagi cap a Grècia. I més encara quan l'Espa­nyol té la plan­ti­lla més jove de pri­mera i encara no sabem si De la Peña, l'altre home amb galons, podrà tor­nar a jugar.

Per tot això, Moisés no pot mar­xar. Ara mateix, no. I menys, per 2 mili­ons d'euros (la clàusula és de 12). Però si així és com valo­ren un altre cop un capità i un juga­dor del plan­ter, no és estrany que Moisés no dubti a mar­xar si veu la porta entre­o­berta. Ens diran que marxa perquè a Grècia li ofe­rei­xen més diners. Doncs ofe­riu-li aquí una millora, que ell sí que ha fet mèrits i no d'altres, que just arri­ben i ja tenen un sou millor.