No és el moment de vendre –millor dit, malvendre– Moisés Hurtado. I dic malvendre pels pocs calés que reportaria al club i pels molts danys que podria causar la seva baixa en l'equip. Igual que el sentit comú diu que la temporada passada no era lògic prescindir del golejador per excel·lència de l'equip (Raúl Tamudo) l'any que menys gols va fer l'Espanyol en la seva història, la lògica diu que no seria el més assenyat despendre's del migcampista. Per començar, el de Badia és capità i té una trajectòria impecable en els més de setze anys que fa que és al club. Té un pes important entre les quatre parets del vestidor i una major rellevància sobre la gespa. El mateix Coro ha titllat de «cop» la hipotètica baixa del seu company. I és que, entre altres coses, Moi acumula 179 partits en l'elit. Una fita que és a anys llum de tots els seus companys de demarcació –important demarcació– i de l'eix defensiu on també pot actuar el català. Copsant que Forlín ha jugat 24 partits a primera; Víctor Ruiz, 20; Baena, 19; Javi Márquez, 15; Amat, 6, i Galán i Molina encara ni han debutat, és massa agosarat obrir la porta a l'experiència perquè se'n vagi cap a Grècia. I més encara quan l'Espanyol té la plantilla més jove de primera i encara no sabem si De la Peña, l'altre home amb galons, podrà tornar a jugar.

Per tot això, Moisés no pot marxar. Ara mateix, no. I menys, per 2 milions d'euros (la clàusula és de 12). Però si així és com valoren un altre cop un capità i un jugador del planter, no és estrany que Moisés no dubti a marxar si veu la porta entreoberta. Ens diran que marxa perquè a Grècia li ofereixen més diners. Doncs oferiu-li aquí una millora, que ell sí que ha fet mèrits i no d'altres, que just arriben i ja tenen un sou millor.