Penso que la manera no només d’arribar sinó de mantenir-se és cuidar cada detall, i ja no només l’alimentació, sinó també el descans, l’entrenament..., fer coses extres per beneficiar aquesta recuperació i estar en la millor disposició el dia següent que hi pot haver partit o entrenament.

Tinc el meu nutricionista personal. Li ho explico: per esmorzar he menjat un parell de torrades integrals amb gall d’indi i alvocat. Al migdia, arròs amb verdures i una mica de pollastre. Per berenar, flocs de blat de moro amb un iogurt proteic. I per sopar, un plat de verdura amb peix a la planxa.

No ho peso, però soc conscient de les quantitats. No sempre és exacte, en el sentit que depèn del dia, si hi ha un entrenament més dur, un altre de més fluix, un és prèvia de partit, l’altre recuperació..., això va variant, i també depèn de les teves sensacions. Hi ha dies que potser menges una quantitat que no toca perquè estàs més cansat o perquè no tens tanta gana. Al final és anar-te coneixent. Jo fa molts anys que em cuido i sé com funciona.

Sí. Soc conscient que amb això m’hi va la vida. I, a més, sempre ho he fet i m’ha funcionat. Sé que quan s’acabi la meva carrera esportiva em seguiré cuidant i que també seguiré practicant esport.

Sempre he menjat bé. Però potser per falta de maduresa, o per joventut, no ets conscient de la importància de les coses. Evidentment, també tens cert desconeixement perquè ningú t’ha explicat com funciona. I jo sempre, en els clubs en què he estat, m’he ajuntat molt amb el nutricionista, amb el metge, he fet preguntes, m’he informat, he llegit molt i això t’ajuda no només a fer el que et diuen, sinó també a entendre el perquè de les coses.

Sí. Fa molts anys que treballo amb un coach, tinc un preparador físic, els meus físios de confiança, també un analista. Al final, fas un equip amb el qual tu ets sents a gust, on hi ha flexibilitat perquè durant la temporada necessites coses de diferents maneres. No empre és a, b, c. Hi ha mesos de més càrrega, d’altres de no tanta..., és anar-te ajudant amb aquestes persones que tu esculls.

Quan vaig començar potser fèiem dues sessions a la setmana i ara ja són en moments més puntuals, perquè també aprens moltíssim. Crec que és una cosa que sempre ha fet respecte, perquè sembla que sigui un signe de debilitat en un esportista ajudar-te psicològicament o preparar-te mentalment i és tot el contrari; buscar ajuda en aquest sector i potenciar les teves virtuts i afrontar coses que potser penses que no pots fer és superimportant. Jo fa molts anys que vaig començar amb el Daniel Jáuregui, n’he après moltíssim i crec que és ja no important, sinó imprescindible per a qualsevol esportista.

Per desgràcia no. Crec que és una cosa que s’hauria de potenciar moltíssim ja que serveix, a més, per treure la millor versió de cada jugador. Hi ha molts jugadors que tenen un potencial molt elevat però que no poden perquè no tenen el cap ben moblat i les coses clares. Si entens que, en certes situacions adverses, canviant coses pots sobreposar-t’hi, és més fàcil.

Com li deia, tot va en funció de la càrrega de partits i entrenament. Potser hi ha setmanes que fas una mica d’estiraments, mobilitat i trot suau. O potser hi ha dies que no hi ha partit o que has estat lesionat i aquí sí que s’ha de collar més. Al final és la comunicació diària i que tu tinguis la resposta diària del que toca. No es pot fer una planificació a un mes vista perquè en un mes passen mil coses.

Són cultures, també. Potser les altres lligues són més físiques i el jugador necessita un plus que el club no pot oferir. Però jo crec que és molt important i que el futbol va per aquí, també.

Treballo amb Go Up Players, que és una empresa capitanejada pel Joan Vilà, que ha estat molts anys al planter del Barça i fa molts anys que treballem junts. També penso que és superimportant perquè aprens conceptes que abans no sabies i quan els poses en pràctica t’adones que et solucionen moltes situacions.

Revisem partits, cada dues setmanes. Ells tallen els partits amb accions que he entrenat amb ells, coses que hem millorat, o que volem millorar, o coses que hem fet bé. A partir d’aquí, anem comentant cada acció i n’anem parlant per aprendre.

Som conscients que en un mes en què volíem aconseguir punts les coses no ens han acabat de sortir. Hem tingut partits per guanyar que se’ns han escapat, d’altres en què hem estat allà i no ho hem aconseguit. És clar que la sensació és que hauríem pogut rascar més punts, però ara ve un mes molt intens, amb partits importants, començant pel de diumenge contra el Barça, i aquí és on hem de fer un pas endavant i regalar a la nostra afició una nit maca i inesborrable al nostre estadi.

El futbol és capritxós. A vegades passa a favor, a vegades en contra..., hi ha cops que fas un xut al pal i al contraatac et fan un gol. Pot anar de centímetres guanyar un partit i això és així. Ens està tocant ara mateix viure aquesta part de la temporada que sol passar i no podem abaixar els braços. Hem d’estar units, afició, club i jugadors, i ho hem demostrat moltes vegades en partits importants que tenim nivell per estar més amunt.

En aquests partits no hi ha ni millor ni pitjor moment. Són finals, estem convençuts que si fem les coses bé podrem aconseguir els tres punts i anem amb aquesta mentalitat. A l’anada vam fer un grandíssim partit, se’ns va escapar per aquella acció polèmica del penal i esperem que aquest partit no es decideixi per decisions arbitrals sinó perquè hem fet la feina ben feta.

Són partits que cada equip té marcats en la seva agenda i en el seu calendari. No hi ha millor escenari que amb la nostra gent, l’estadi ple, animant-nos per jugar un partit tan maco com aquest.

Jo ho tenia molt clar des del principi. Fa molt temps que estic fora del Barça, sí que és cert que he estat allà set o vuit anys i que hi he viscut moments molt macos, però el futbol continua. He fet la meva trajectòria; he estat quatre anys inoblidables al Celta, tres més a Sevilla i ara era el moment de venir cap aquí. Des que vaig arribar he rebut una estima molt gran de la gent i del club i dels jugadors i això ho facilita tot.

A la motxilla hi tinc gairebé deu anys d’experiència. Al Barça vaig jugar un partit amb el primer equip, estava a segona divisió amb el filial, i ara mateix fa set temporades que jugo al màxim nivell. He jugat la Champions League, he jugat l’Europa League i això et dona una experiència i un saber fer que no tens amb 20 anys.

Va lligat al creixement que et dona haver viscut a fora, et fas adult. Són vuit anys fora de casa, estant lluny i això et fa créixer com a persona.

Si s’hi fixa, no en diem campus, en diem acadèmia, ja que no només fem futbol sinó que intentem inculcar els valors que crec que són superimportants perquè els nens creixin amb això. El futbol no és només marcar un gol, també és el comportament amb els companys, com m’alimento, com descanso..., totes les coses que a mi m’han servit i m’han permès ser avui en dia on soc. El futbol no és només jugar a pilota, és compartir moments, ajudar els teus companys...

Sí. La iniciativa que s’anomena Cap infant en fora de joc. El que fem amb aquesta acció és que nens i nenes en risc d’exclusió social que no poden accedir a aquesta acadèmia, a través de beques amb ajuntaments i a través de jugadors d’elit que volen col·laborar a pagar la inscripció, hi puguin accedir i puguin disfrutar com els altres companys.

Fem diverses edicions; a l’estiu, per Nadal i Setmana Santa. Aleshores dividim els dies en valors. Se’ls explica al començament de la setmana el que és el valor i llavors l’han de posar en pràctica en els entrenaments. Per exemple, hi ha un dia que un gol val el triple si el celebres amb equip o si l’has passat a un company que estava en una millor situació de gol. Així potencies aquesta companyonia. Recordo un dia que un nen no portava entrepà i tres van obrir el seu, el van partir i se’l van repartir. És aquesta l’essència, que puguin entendre que no només venen a competir, sinó que s’ho han de passar bé i aprendre.

Això no falla. Sempre porto alguna coseta i els nens acaben disfrutant de la màgia. S’han de dedicar hores al futbol però també han de tenir temps per esbargir-se.

En faig molts. És un hobby que tinc de fa molts anys. Els que em coneixen de veritat saben que soc molt pesat i de seguida que puc trec la baralla de cartes, les monedes...; m’agrada molt fer-ho, és divertit i generes moments macos.