“Cuido cada detall per mantenir-me”

Penso que la manera no només d’arri­bar sinó de man­te­nir-se és cui­dar cada detall, i ja no només l’ali­men­tació, sinó també el des­cans, l’entre­na­ment..., fer coses extres per bene­fi­ciar aquesta recu­pe­ració i estar en la millor dis­po­sició el dia següent que hi pot haver par­tit o entre­na­ment.

Tinc el meu nutri­ci­o­nista per­so­nal. Li ho explico: per esmor­zar he men­jat un parell de tor­ra­des inte­grals amb gall d’indi i alvo­cat. Al mig­dia, arròs amb ver­du­res i una mica de pollas­tre. Per bere­nar, flocs de blat de moro amb un iogurt pro­teic. I per sopar, un plat de ver­dura amb peix a la planxa.

No ho peso, però soc cons­ci­ent de les quan­ti­tats. No sem­pre és exacte, en el sen­tit que depèn del dia, si hi ha un entre­na­ment més dur, un altre de més fluix, un és prèvia de par­tit, l’altre recu­pe­ració..., això va vari­ant, i també depèn de les teves sen­sa­ci­ons. Hi ha dies que pot­ser men­ges una quan­ti­tat que no toca perquè estàs més can­sat o perquè no tens tanta gana. Al final és anar-te conei­xent. Jo fa molts anys que em cuido i sé com fun­ci­ona.

Sí. Soc cons­ci­ent que amb això m’hi va la vida. I, a més, sem­pre ho he fet i m’ha fun­ci­o­nat. Sé que quan s’acabi la meva car­rera espor­tiva em seguiré cui­dant i que també seguiré prac­ti­cant esport.

Sem­pre he men­jat bé. Però pot­ser per falta de madu­resa, o per joven­tut, no ets cons­ci­ent de la importància de les coses. Evi­dent­ment, també tens cert des­co­nei­xe­ment perquè ningú t’ha expli­cat com fun­ci­ona. I jo sem­pre, en els clubs en què he estat, m’he ajun­tat molt amb el nutri­ci­o­nista, amb el metge, he fet pre­gun­tes, m’he infor­mat, he lle­git molt i això t’ajuda no només a fer el que et diuen, sinó també a enten­dre el perquè de les coses.

Sí. Fa molts anys que tre­ba­llo amb un coach, tinc un pre­pa­ra­dor físic, els meus físios de con­fiança, també un ana­lista. Al final, fas un equip amb el qual tu ets sents a gust, on hi ha fle­xi­bi­li­tat perquè durant la tem­po­rada neces­si­tes coses de dife­rents mane­res. No empre és a, b, c. Hi ha mesos de més càrrega, d’altres de no tanta..., és anar-te aju­dant amb aques­tes per­so­nes que tu esculls.

Quan vaig començar pot­ser fèiem dues ses­si­ons a la set­mana i ara ja són en moments més pun­tu­als, perquè també aprens moltíssim. Crec que és una cosa que sem­pre ha fet res­pecte, perquè sem­bla que sigui un signe de debi­li­tat en un espor­tista aju­dar-te psi­cològica­ment o pre­pa­rar-te men­tal­ment i és tot el con­trari; bus­car ajuda en aquest sec­tor i poten­ciar les teves vir­tuts i afron­tar coses que pot­ser pen­ses que no pots fer és superim­por­tant. Jo fa molts anys que vaig començar amb el Daniel Jáure­gui, n’he après moltíssim i crec que és ja no impor­tant, sinó impres­cin­di­ble per a qual­se­vol espor­tista.

Per desgràcia no. Crec que és una cosa que s’hau­ria de poten­ciar moltíssim ja que ser­veix, a més, per treure la millor versió de cada juga­dor. Hi ha molts juga­dors que tenen un poten­cial molt ele­vat però que no poden perquè no tenen el cap ben moblat i les coses clares. Si entens que, en cer­tes situ­a­ci­ons adver­ses, can­vi­ant coses pots sobre­po­sar-t’hi, és més fàcil.

Com li deia, tot va en funció de la càrrega de par­tits i entre­na­ment. Pot­ser hi ha set­ma­nes que fas una mica d’esti­ra­ments, mobi­li­tat i trot suau. O pot­ser hi ha dies que no hi ha par­tit o que has estat lesi­o­nat i aquí sí que s’ha de collar més. Al final és la comu­ni­cació diària i que tu tin­guis la res­posta diària del que toca. No es pot fer una pla­ni­fi­cació a un mes vista perquè en un mes pas­sen mil coses.

Són cul­tu­res, també. Pot­ser les altres lli­gues són més físiques i el juga­dor neces­sita un plus que el club no pot ofe­rir. Però jo crec que és molt impor­tant i que el fut­bol va per aquí, també.

Tre­ba­llo amb Go Up Players, que és una empresa capi­ta­ne­jada pel Joan Vilà, que ha estat molts anys al plan­ter del Barça i fa molts anys que tre­ba­llem junts. També penso que és superim­por­tant perquè aprens con­cep­tes que abans no sabies i quan els poses en pràctica t’ado­nes que et solu­ci­o­nen mol­tes situ­a­ci­ons.

Revi­sem par­tits, cada dues set­ma­nes. Ells tallen els par­tits amb acci­ons que he entre­nat amb ells, coses que hem millo­rat, o que volem millo­rar, o coses que hem fet bé. A par­tir d’aquí, anem comen­tant cada acció i n’anem par­lant per apren­dre.

Som cons­ci­ents que en un mes en què volíem acon­se­guir punts les coses no ens han aca­bat de sor­tir. Hem tin­gut par­tits per gua­nyar que se’ns han esca­pat, d’altres en què hem estat allà i no ho hem acon­se­guit. És clar que la sen­sació és que hauríem pogut ras­car més punts, però ara ve un mes molt intens, amb par­tits impor­tants, començant pel de diu­menge con­tra el Barça, i aquí és on hem de fer un pas enda­vant i rega­lar a la nos­tra afició una nit maca i ines­bor­ra­ble al nos­tre estadi.

El fut­bol és capritxós. A vega­des passa a favor, a vega­des en con­tra..., hi ha cops que fas un xut al pal i al con­tra­a­tac et fan un gol. Pot anar de centímetres gua­nyar un par­tit i això és així. Ens està tocant ara mateix viure aquesta part de la tem­po­rada que sol pas­sar i no podem abai­xar els braços. Hem d’estar units, afició, club i juga­dors, i ho hem demos­trat mol­tes vega­des en par­tits impor­tants que tenim nivell per estar més amunt.

En aquests par­tits no hi ha ni millor ni pit­jor moment. Són finals, estem con­vençuts que si fem les coses bé podrem acon­se­guir els tres punts i anem amb aquesta men­ta­li­tat. A l’anada vam fer un grandíssim par­tit, se’ns va esca­par per aque­lla acció polèmica del penal i espe­rem que aquest par­tit no es deci­deixi per deci­si­ons arbi­trals sinó perquè hem fet la feina ben feta.

Són par­tits que cada equip té mar­cats en la seva agenda i en el seu calen­dari. No hi ha millor esce­nari que amb la nos­tra gent, l’estadi ple, ani­mant-nos per jugar un par­tit tan maco com aquest.

Jo ho tenia molt clar des del prin­cipi. Fa molt temps que estic fora del Barça, sí que és cert que he estat allà set o vuit anys i que hi he vis­cut moments molt macos, però el fut­bol con­ti­nua. He fet la meva tra­jectòria; he estat qua­tre anys ino­bli­da­bles al Celta, tres més a Sevi­lla i ara era el moment de venir cap aquí. Des que vaig arri­bar he rebut una estima molt gran de la gent i del club i dels juga­dors i això ho faci­lita tot.

A la mot­xi­lla hi tinc gai­rebé deu anys d’experiència. Al Barça vaig jugar un par­tit amb el pri­mer equip, estava a segona divisió amb el filial, i ara mateix fa set tem­po­ra­des que jugo al màxim nivell. He jugat la Cham­pi­ons Lea­gue, he jugat l’Europa Lea­gue i això et dona una experiència i un saber fer que no tens amb 20 anys.

Va lli­gat al crei­xe­ment que et dona haver vis­cut a fora, et fas adult. Són vuit anys fora de casa, estant lluny i això et fa créixer com a per­sona.

Si s’hi fixa, no en diem cam­pus, en diem acadèmia, ja que no només fem fut­bol sinó que inten­tem incul­car els valors que crec que són superim­por­tants perquè els nens crei­xin amb això. El fut­bol no és només mar­car un gol, també és el com­por­ta­ment amb els com­panys, com m’ali­mento, com des­canso..., totes les coses que a mi m’han ser­vit i m’han permès ser avui en dia on soc. El fut­bol no és només jugar a pilota, és com­par­tir moments, aju­dar els teus com­panys...

Sí. La ini­ci­a­tiva que s’ano­mena Cap infant en fora de joc. El que fem amb aquesta acció és que nens i nenes en risc d’exclusió social que no poden acce­dir a aquesta acadèmia, a través de beques amb ajun­ta­ments i a través de juga­dors d’elit que volen col·labo­rar a pagar la ins­cripció, hi puguin acce­dir i puguin dis­fru­tar com els altres com­panys.

Fem diver­ses edi­ci­ons; a l’estiu, per Nadal i Set­mana Santa. Ales­ho­res divi­dim els dies en valors. Se’ls explica al començament de la set­mana el que és el valor i lla­vors l’han de posar en pràctica en els entre­na­ments. Per exem­ple, hi ha un dia que un gol val el tri­ple si el cele­bres amb equip o si l’has pas­sat a un com­pany que estava en una millor situ­ació de gol. Així poten­cies aquesta com­pa­nyo­nia. Recordo un dia que un nen no por­tava entrepà i tres van obrir el seu, el van par­tir i se’l van repar­tir. És aquesta l’essència, que puguin enten­dre que no només venen a com­pe­tir, sinó que s’ho han de pas­sar bé i apren­dre.

Això no falla. Sem­pre porto alguna coseta i els nens aca­ben dis­fru­tant de la màgia. S’han de dedi­car hores al fut­bol però també han de tenir temps per esbar­gir-se.

En faig molts. És un hobby que tinc de fa molts anys. Els que em conei­xen de veri­tat saben que soc molt pesat i de seguida que puc trec la bara­lla de car­tes, les mone­des...; m’agrada molt fer-ho, és diver­tit i gene­res moments macos.