Els 200, amb 40 i plenitud
Espanyol. Diego López ha arribat als 200 partits com a blanc-i-blau i no descarta continuar fins als 41 anys
“Aquesta temporada m’han preguntat molt pel meu futur, però jo intento disfrutar del dia a dia sense pensar quan serà el final. De moment no penso més enllà del partit de diumenge contra el Sevilla, per poder estar al màxim nivell en cada moment”, va comentar ahir Diego López, abans de deixar una última reflexió clara: “Tant de bo siguin més anys.” El porter de l’Espanyol ha viscut una setmana especial, i és que en el derbi de diumenge passat contra el Barça va complir el seu partit número 200 amb la samarreta blanc-i-blava. Una xifra a la qual pocs han arribat, però encara menys –de fet és el primer– després d’arribar al club a punt de complir els 35 anys. I és que Diego López va complir els 40 anys al novembre, però el seu futur encara no està clar i si manté el rendiment actual és probable que el curs que ve compleixi els 41 disputant la seva setena temporada en l’Espanyol.
Sigui quin sigui el seu futur, encara està per definir, però ahir el gallec va explicar alguns dels seus secrets en una entrevista als mitjans del club responent a exporters de l’Espanyol. “No és fàcil arribar als 40 anys en un equip com l’Espanyol a primera divisió, però és el fruit del treball de molts anys i viure amb passió una professió que adoro i que em transmet la mateixa il·lusió que el primer dia. La il·lusió es manté amb la passió que tens pel que fas. Els porters vivim una mica al marge de la resta de companys i la nostra mentalitat ha de ser diferent. Ho he treballat durant els anys i és important per a la resta de companys saber que el porter se sent fort”, explica Diego López, que en l’Espanyol se sent com a casa: “Vaig arribar en el moment òptim i tothom qui forma part d’aquest club crea un sentiment únic. Quan et sents identificat així, sempre fas el màxim i una mica més.”
Diego López va aprofitar per repassar alguns dels seus millors moments d’aquests 200 partits. D’entre totes les aturades que ha fet, es queda “amb el penal a Messi en la copa, per la parada i pel que es va viure a l’estadi”, i si ha de recordar els millors dies no té cap dubte: “El dia del rècord d’imbatibilitat, la classificació per a l’Europa League, el partit de l’ascens i l’ambient que es va viure en el derbi de diumenge passat.”