Els ini­cis

“Per mi no va ser nor­mal. Amb 11 anys anava a Sarrià i de cop i volta em tro­bava entre­nant i jugant amb els meus ídols. Era l’opor­tu­ni­tat de la meva vida i no la podia dei­xar esca­par.”

El debut

“Va ser l’estrena somi­ada, amb gol. Vaig pre­gun­tar-me què hi feia allà. Només pen­sava a aju­dar l’equip. Ens estàvem jugant el des­cens i va sor­tir tot bé.”

Èpoques difícils

“Després del debut vaig jugar cedit a l’Alabès i el Lleida. És difícil tenir una tra­jectòria llarga, però si con­fies en tu les coses arri­ben.”

Agraïment a l’afició

“L’afició de l’Espa­nyol anima en els bons i els mals moments. El seu suport no el paga cap Pilota d’Or. Sem­pre estaré orgullós de repre­sen­tar l’Espa­nyol. M’ho ha donat tot.”

Els millors gols

“Em quedo amb uns quants, sobre­tot pel que sig­ni­fi­quen. Està el de la final de la Copa del Rei del 2000 o una vase­lina a Casi­llas. Però tot­hom em recorda pel ’Tamu­dazo’.”

Els tres esta­dis

“Jugar a Sarrià era un somni fet rea­li­tat. A Montjuïc vam viure els millors anys del club i també els meus per­so­nals. Final­ment, Cor­nellà va ser el meu comiat.”