Els inicis

“Per mi no va ser normal. Amb 11 anys anava a Sarrià i de cop i volta em trobava entrenant i jugant amb els meus ídols. Era l’oportunitat de la meva vida i no la podia deixar escapar.”

El debut

“Va ser l’estrena somiada, amb gol. Vaig preguntar-me què hi feia allà. Només pensava a ajudar l’equip. Ens estàvem jugant el descens i va sortir tot bé.”

Èpoques difícils

“Després del debut vaig jugar cedit a l’Alabès i el Lleida. És difícil tenir una trajectòria llarga, però si confies en tu les coses arriben.”

Agraïment a l’afició

“L’afició de l’Espanyol anima en els bons i els mals moments. El seu suport no el paga cap Pilota d’Or. Sempre estaré orgullós de representar l’Espanyol. M’ho ha donat tot.”

Els millors gols

“Em quedo amb uns quants, sobretot pel que signifiquen. Està el de la final de la Copa del Rei del 2000 o una vaselina a Casillas. Però tothom em recorda pel ’Tamudazo’.”

Els tres estadis

“Jugar a Sarrià era un somni fet realitat. A Montjuïc vam viure els millors anys del club i també els meus personals. Finalment, Cornellà va ser el meu comiat.”