L’Espanyol, quan juga a casa, es transforma. Deixa enrere el mal joc i les poques idees que mostra als camps rivals, i fa vibrar tots els aficionats que es retroben a l’RCDE Stadium. Aquest cop, contra un Celta que venia de fer un molt bon partit contra el Real Madrid, no en va ser una excepció. En bona part, gràcies al retorn a l’onze de dos jugadors fonamentals per a l’esquema de Vicente Moreno: Raúl de Tomás i Diego López. Són dos homes que marquen la diferència i et fan sumar punts. Aquest cop, però, a les aturades del porter periquito, s’hi va afegir l’aparició de Wu Lei, que va marcar un gol en el tram final que va valer tres punts transcendentals per fer un pas important cap a la permanència matemàtica.

L’Espanyol va sortir amb una marxa més, molt més revulsiu i dominador. En el minut 2, una passada llarga de Keidi Bare cap a RDT ja va mostrar les intencions dels blanc-i-blaus en aquest partit. Volien un joc ràpid amb molta verticalitat per buscar constantment el seu màxim golejador, Raúl de Tomás. Poc després, van tenir la primera ocasió amb un xut de Pedrosa des de la frontal de l’àrea que va desviar Calero i va acabar sortint per sobre la porteria de Dituro.

Després d’aquest inici intens de l’Espanyol, el Celta va voler apaivagar aquesta velocitat tenint la possessió a camp rival i mirant de fer mal a través d’un joc més estàtic. D’aquí van arribar les dues primeres ocasions per als gallecs. Brais Méndez va fer una gran passada a Iago Aspas, que, a boca de canó, va estar a punt d’establir el 0 a 1. Diego López va fer una gran aturada amb una mà i la jugada va continuar. Amb la pilota encara en joc, Cervi va tenir una altra ocasió claríssima, però va tornar a topar amb un espectacular Diego López.

A partir d’aquests primers avisos dels dos conjunts, el partit va continuar amb un gran ritme i amb domini altern, però les ocasions es van esfumar, en gran part gràcies a la sòlida defensa que van mostrar els dos equips. Mentre que el Celta es trobava més còmode amb la pilota, l’Espanyol esperava al darrere amb les línies de la defensa molt juntes per sortir ràpidament al contraatac quan se li presentés l’oportunitat. Darder va tenir l’última abans d’anar als vestidors, amb una jugada espectacular dins l’àrea visitant. Va esquivar totes les cames dels jugadors entrenats per Coudet i va aconseguir fer una centrada perillosíssima al punt de penal que no va trobar rematador.