Sergio García es va posar ahir la samarreta blanc-i-blava i va fer realitat un anhel que tenia des de fa uns quants anys. L'Espanyol complia el desig de tenir-lo en les seves files, el Betis ha recuperat part de la inversió feta i s'ha tret de sobre el deute que tenia amb el jugador, i el Saragossa, la quarta peça del trencaclosques, ha cobrat el que li devia el Betis i s'assegura percebre la resta del traspàs amb pagarés garantits. Tots han sortit guanyant en l'operació, tots estan encantats de la vida. I també els seguidors periquitos, que confien que el del Bon Pastor sigui aquell rival tan vertical i torracollons que amb el Saragossa i el Betis els havia fet la guitza més d'un cop. «Als socis els puc dir que aquest serà un bon any, que tenim una bona plantilla i que intentaré fer-ho el millor possible», va dir el jugador.

Sergio García va admetre que està en deute amb l'Espanyol per la confiança dipositada en ell. Només promet donar-ho tot pels seus nous colors i arriba disposat a recuperar l'estatus de jugador de primer nivell que li va permetre ser campió de l'Eurocopa del 2008 amb Espanya: «Tant l'Espanyol com jo hem fet un gran esforç, però jo hi estic molt agraït, perquè ha hagut de fer mans i mànigues per fitxar-me.»

Sergio García és el davanter pel qual l'Espanyol ha fet la inversió més important en l'última dècada. Arriba just l'any que se n'ha anat Tamudo, però ni els diners ni l'ombra del màxim golejador de la història del club fan que senti més pressió. «El fet dels diners no em crea cap pressió i, pel que fa a Tamudo, jo no sóc Tamudo i estic tranquil, perquè aquí la pressió és per a tots.»