“Directiva dimissió.” Amb aquestes paraules l’afició blanc-i-blava va acomiadar els seus jugadors del terreny de joc un cop va acabar el que va ser l’últim partit de l’any a l’RCDE Stadium. Un partit en què l’Espanyol es va tornar a desdibuixar i va ser incapaç de superar un conjunt que arribava a aquest duel en plena crisi, després de quatre partits consecutius sense conèixer la victòria.

Amb aquesta derrota, els periquitos van perdre l’oportunitat de fer bo el punt molt meritori aconseguit al Metropolitano, i marxen a l’aturada mundialista frustrats i al caire del descens, d’on no s’han desenganxat des que ha començat el curs. La sensació que deixa aquest equip en el primer tram de la lliga és que és incapaç de rendir al màxim nivell dos partits consecutius, i la situació ja comença a ser insostenible i preocupant no només per l’equip, sinó també per una afició que aquesta temporada només ha vist en una ocasió guanyar els espanyolistes a casa. Va ser el 16 d’octubre contra el Valladolid (1-0). La paciència s’esgota. El treball que els periquitos puguin fer durant aquest mes i mig sense futbol a primera divisió serà decisiu per a l’esdevenir d’una temporada que fa molta pujada.

Contra el conjunt groguet, els espanyolistes van pagar molt cara la poca contundència en els metres finals i, a més, van tornar a tenir molt mala sort en el que va ser l’únic gol del duel. Lecomte, que fins aleshores s’havia mostrat molt segur sota pals, va introduir la pilota dins la seva porteria en l’intent de refusar l’esfèrica. L’altre nota negativa del duel va ser la lesió de Vini de Souza, que va haver de ser substituït a l’hora de joc.

En aquest duel, Diego Martínez va fer dos canvis en l’onze inicial respecte a la visita al Metropolitano. El primer va ser obligat per la sanció de Cabrera. Finalment va ser Sergi Gómez i no Simo el que va acompanyar Calero a l’eix de la defensa. Mentre que en la punta d’atac, Puado va tornar a ser titular en detriment d’Aleix Vidal. Com era de preveure, amb dos conjunts molt necessitats de victòries, el matx va començar amb una intensitat alta. En els primers compassos, el Vila-real ja va deixar clares les seves intencions.

Com és habitual en els equips dirigits per Quique Setién, va sortir amb la idea clara de dominar el joc a través de la possessió. Per la seva banda, l’Espanyol va sortir a pressionar a dalt. Precisament, amb aquesta pressió, van aconseguir disposar de les primeres ocasions, amb Puado com a protagonista. Els groguets també van arribar amb perill a l’àrea contrària, però Lecomte, amb grans intervencions, va evitar mals majors. A mesura que van anar passant els minuts, el ritme va anar a la baixa. Els visitants tocaven i tocaven, però sense gaires idees de què fer amb la pilota. L’Espanyol aprofitava les imprecisions dels rivals per assetjar la porteria de Rulli, però sense encert.

Després de la represa, tots dos conjunts van sortir a guanyar el partit, però també amb molt de compte de no cometre cap error. Després que Puado i Keidi Bare perdonessin ocasions claríssimes, va arribar el gol dels visitants. En el minut 64, Yeremy Pino va enviar la pilota al pal i, Lecomte, en l’intent de refusar, es va marcar en pròpia porta.