El ressorgiment de l’Espanyol
Espanyol. Els blanc-i-blaus viuen el millor moment de la temporada gràcies a un 2023 en què continuen invictes. Les victòries contra el Getafe i el Betis els permeten respirar més tranquils
L’Espanyol està vivint el moment més dolç des que va començar la temporada. Els dos triomfs consecutius, contra el Getafe al Coliseum Alfonso Pérez i contra el Betis a l’RCDE Stadium, han canviat radicalment la seva posició en la classificació. El diumenge 15 de gener els blanc-i-blaus afrontaven el duel a Getafe contra les cordes, situats en la part calenta de la taula, amb tan sols 14 punts. Set dies després, els periquitos ja respiraven més tranquils. Les dues victòries els han deixat en una situació completament diferent. Ara són tretzens, amb 20 punts, 3 per sobre del descens. Aquesta ratxa, però, va més enllà. Des de la represa de la lliga per l’aturada pel mundial, els de Diego Martínez han aconseguit sumar 8 dels 12 punts possibles contra rivals de pes –el Barça (1-1) i el Betis (1-0)– i contra d’altres que també lluiten per la permanència –el Girona (2-2) i el Getafe (1-2)–. Quatre grans resultats que els permeten continuar invictes aquest 2023 i veure les coses des d’una altra perspectiva, amb una injecció anímica i moral que ben segur que ajudarà l’equip a continuar treballant per assolir el gran objectiu del curs: la permanència.
Un inici complicat
Quan Diego Martínez va començar a dirigir la banqueta, es va trobar un equip completament reconstruït, amb onze cares noves, després de les disset baixes que hi va haver en el mercat d’estiu. Això es va notar, i molt, ja que els nous jugadors blanc-i-blaus no només s’havien d’adaptar al club i a la ciutat, sinó també a les idees que volia implantar el tècnic gallec. Encara sense gaires automatismes agafats, va començar la lliga, i els dubtes i la incertesa van anar en augment. La confecció de la plantilla no era la correcta i això es traduïa al terreny de joc en resultats molt pobres. De fet, la millor ratxa que havien aconseguit fins ara eren els empats contra el València (2-2) i el Cadis (2-2) i la victòria contra el Valladolid (1-0). Per més que els jugadors desprenguessin coratge i ambició, els resultats no arribaven. En gran part, per culpa d’errors individuals molt grollers que dia rere dia no s’aconseguien solucionar. Quan no era una cosa, era una altra.
Un abans i un després
El mes i mig d’aturada per la disputa del mundial va trencar amb aquesta mala dinàmica. L’equip va tenir temps per reflexionar, fer un reset mental i continuar treballant de valent. Ara, en recullen els fruits. En part, gràcies a la millora individual de cada jugador. Si en un principi Darder, Joselu i Brian Oliván eren els únics arguments dels periquitos, ara s’hi han afegit Vini Souza, Puado, Braithwaite i Álvaro Fernández, que han fet un pas endavant i estan trobant la seva millor versió. A poc a poc, Diego Martínez va aconseguint la solvència defensiva que tant desitjava per acabar els partits amb la porteria a zero i, per tant, tenir més possibilitats d’emportar-se els tres punts. Encara falta molt camí, però aquest ressorgiment era molt necessari.
