L’adaptació de Montes

És difícil veure un mexicà tri­om­far a Europa. I és que Mèxic no acaba de fer enlai­rar el seu fut­bol, que, tot i ser l’esport rei en un país amb 126 mili­ons d’habi­tants, no té, des de Rafa Márquez, cap figura de classe mun­dial. I no és només això, és que no són tants ja els que fan el salt per jugar a les lli­gues més potents. Només cal mirar la llista dels mexi­cans en el mun­dial pas­sat; dels 26 esco­llits pel Tata Mar­tino, ja fora del càrrec, només set –Raúl Jiménez (Wol­ves), Chucky Lozano (Nàpols), Edson Álva­rez (Ajax), Andrés Guar­dado (Real Betis), Erick Gutiérrez (PSV), Johan Vásquez (Cre­mo­nese) i Gerardo Arte­aga (Genk)– són al fut­bol euro­peu, i d’aquests, només tres juguen en un dels cinc grans cam­pi­o­nats. “Tot­hom té dub­tes sobre l’adap­tació dels mexi­cans al fut­bol euro­peu, però el més com­pli­cat és man­te­nir-se i espero des­mun­tar el mite”, va asse­gu­rar ahir en una roda de premsa César Mon­tes, que, poc després del mun­dial de Qatar que va dis­pu­tar amb el com­bi­nat Tri, va engrei­xar la nòmina fit­xant per l’Espa­nyol pro­ce­dent del Mon­ter­rey.

I el cen­tral de 26 anys va pel bon camí; de fet, amb només set par­tits que ha dis­pu­tat, sis com a titu­lar, ja s’ha con­ver­tit en un into­ca­ble per a Diego Martínez i, fins i tot, el seu nom sona per reforçar altres clubs. “No em dis­treu”, va dir. Mon­tes, però, evi­dent­ment, con­ti­nua el seu procés d’adap­tació. El canvi res­pecte a Mèxic és gran, és clar. “A l’hora de com­pe­tir i el dia a dia, can­via. Sobre­tot la diferència és en la presa de deci­si­ons i la inten­si­tat. M’haig d’adap­tar ràpid per poder seguir sumant minuts i poder com­pe­tir. Em vaig pre­pa­rar ja abans per tenir aques­tes apti­tuds”, va indi­car. “A poc a poc vaig aga­fant més con­fiança amb les meves actu­a­ci­ons per ser un líder dins del camp, no només de la defensa. És una de les coses que em van por­tar fins aquí”, va afe­gir.