Desconnexió molt cara

L’Espa­nyol està abo­nat al pati­ment, i el més pre­o­cu­pant és que no tro­ben solu­ci­ons per esca­par d’aquest estat. Si bé és cert que hi ha par­tits que sem­bla que fan un pas enda­vant i acon­se­guei­xen treure la seva millor versió, tot i que molts cops no ha ser­vit per endur-se ni un punt, també ho és que és un equip molt irre­gu­lar i que sem­bla que encara està en cons­trucció quan només que­den dotze jor­na­des de lliga perquè fina­litzi el cam­pi­o­nat. Si per­do­nes les oca­si­ons que tens, no ets con­tun­dent en els metres finals, fal­ten idees en la cons­trucció del joc i encai­xes amb molta faci­li­tat, és gai­rebé impos­si­ble que la història pugui aca­bar amb un final feliç. Això és el que va pas­sar ahir con­tra el Celta. Els gallecs, ni de bon tros, van fer el seu millor par­tit de la tem­po­rada, però el que van fer va ser­vir per mar­xar amb una gole­jada de l’RCDE Sta­dium i endur-se tres punts molt valu­o­sos, tenint en compte com està d’ajus­tada la clas­si­fi­cació. A l’altre cos­tat, l’Espa­nyol marxa a l’atu­rada de selec­ci­ons amb les pit­jors sen­sa­ci­ons, no només pel resul­tat sinó per la imatge que van ofe­rir sobre la gespa, que va fer des­es­pe­rar els 26.231 peri­qui­tos que van anar a ani­mar l’equip. Fins al punt que en el minut 82, amb el ter­cer gol dels gallecs, una part del públic va cri­dar “direc­tiva, dimissió”. Ara arri­ben quinze dies sense fut­bol que es faran llarguíssims. El pro­per com­promís serà l’1 d’abril con­tra el Girona a Mon­ti­livi. Una autèntica final. Tocarà remar molt si no volen jugar-se la vida en uns últims par­tits que s’entre­ve­uen trans­cen­den­tals.

Diego Martínez només va intro­duir un canvi res­pecte a l’últim duel con­tra el Madrid. Denis Suárez va tor­nar a la titu­la­ri­tat con­tra el seu exe­quip en el lloc de Gra­gera. Els pri­mers minuts dels blanc-i-blaus no van ser dolents, inten­tant por­tar el ritme del joc i mos­trant-se segurs en la rere­guarda. Una segu­re­tat que es va esvair en el minut 26, quan Gabri Veiga va avançar el con­junt diri­git per Car­los Car­val­hal cul­mi­nant un gran con­tra­cop en la pri­mera que van tenir. Abans del des­cans, quan millor esta­ven els de Diego Martínez, Iago Aspas va fer el segon des del punt de penal després que Cabrera fes caure Car­les Pérez dins l’àrea. En la represa, els can­vis ofen­sius no van fer efecte, i el Celta va sen­ten­ciar en el minut 82 amb la diana de Car­les Pérez. Poc després, amb l’afició des­fi­lant del camp, Gra­gera va maqui­llar el mar­ca­dor. Gol insu­fi­ci­ent i des­con­nexió total i molt cara.