L’Espanyol està abonat al patiment, i el més preocupant és que no troben solucions per escapar d’aquest estat. Si bé és cert que hi ha partits que sembla que fan un pas endavant i aconsegueixen treure la seva millor versió, tot i que molts cops no ha servit per endur-se ni un punt, també ho és que és un equip molt irregular i que sembla que encara està en construcció quan només queden dotze jornades de lliga perquè finalitzi el campionat. Si perdones les ocasions que tens, no ets contundent en els metres finals, falten idees en la construcció del joc i encaixes amb molta facilitat, és gairebé impossible que la història pugui acabar amb un final feliç. Això és el que va passar ahir contra el Celta. Els gallecs, ni de bon tros, van fer el seu millor partit de la temporada, però el que van fer va servir per marxar amb una golejada de l’RCDE Stadium i endur-se tres punts molt valuosos, tenint en compte com està d’ajustada la classificació. A l’altre costat, l’Espanyol marxa a l’aturada de seleccions amb les pitjors sensacions, no només pel resultat sinó per la imatge que van oferir sobre la gespa, que va fer desesperar els 26.231 periquitos que van anar a animar l’equip. Fins al punt que en el minut 82, amb el tercer gol dels gallecs, una part del públic va cridar “directiva, dimissió”. Ara arriben quinze dies sense futbol que es faran llarguíssims. El proper compromís serà l’1 d’abril contra el Girona a Montilivi. Una autèntica final. Tocarà remar molt si no volen jugar-se la vida en uns últims partits que s’entreveuen transcendentals.

Diego Martínez només va introduir un canvi respecte a l’últim duel contra el Madrid. Denis Suárez va tornar a la titularitat contra el seu exequip en el lloc de Gragera. Els primers minuts dels blanc-i-blaus no van ser dolents, intentant portar el ritme del joc i mostrant-se segurs en la rereguarda. Una seguretat que es va esvair en el minut 26, quan Gabri Veiga va avançar el conjunt dirigit per Carlos Carvalhal culminant un gran contracop en la primera que van tenir. Abans del descans, quan millor estaven els de Diego Martínez, Iago Aspas va fer el segon des del punt de penal després que Cabrera fes caure Carles Pérez dins l’àrea. En la represa, els canvis ofensius no van fer efecte, i el Celta va sentenciar en el minut 82 amb la diana de Carles Pérez. Poc després, amb l’afició desfilant del camp, Gragera va maquillar el marcador. Gol insuficient i desconnexió total i molt cara.