La victòria es resisteix

L’Espa­nyol va tocar fons al Benito Villa­marín. Les cares llar­gues i d’impotència dels juga­dors blanc-i-blaus són una prova del que tocarà remar i patir d’aquí fins a final de tem­po­rada. En el segon par­tit de l’era Luis García, es va veure una millora en el joc dels peri­qui­tos, però va ser insu­fi­ci­ent per superar un Betis que lluita per colar-se en posi­ci­ons euro­pees i que va saber apro­fi­tar a la per­fecció les impre­ci­si­ons i pèrdues de pilota dels visi­tants per endur-se el tri­omf. Amb aquesta der­rota, l’Espa­nyol con­ti­nua enfon­sat en la 19a posició, a tres punts de la sal­vació, a l’espera del que facin avui els rivals direc­tes en la part baixa de la taula. Sigui com sigui, el calen­dari no dona treva i no hi ha més remei que con­ti­nuar llui­tant i mirar cap enda­vant. Aquest diven­dres estan obli­gats a gua­nyar el Cadis a l’RCDE Sta­dium. El marge s’esgota i ja només que­den nou finals. La per­manència és més cara que mai i ja no es pot fallar més.

En aquest duel, a què l’Espa­nyol arri­bava amb nom­bro­ses bai­xes a les ban­des, Luis García va col·locar Cabrera al late­ral esquerre i Rubén Sánchez al dret. Vini Souza, que tor­nava a la titu­la­ri­tat, va fer un par­tit per obli­dar. I és que va sor­tir en la imatge de la majo­ria dels gols, per­dent la pilota i mos­trant-se desu­bi­cat sobre la gespa. Un cop més, va sor­pren­dre la suplència de Denis Suárez, i Pedrosa va entrar al ter­reny de joc en el minut 68 per dis­pu­tar els seus pri­mers minuts en tota la tem­po­rada amb la samar­reta blanc-i-blava. Luis García recu­pera un guer­rer més per a la causa.

La pri­mera mitja hora dels peri­qui­tos va ser bona. Van sor­tir amb les idees molt clares i va arri­bar amb faci­li­tat a la por­te­ria defen­sada per Rui Silva. Aquesta millora evi­dent, amb bones com­bi­na­ci­ons i amb un cert sen­tit en totes les juga­des, es va estron­car en el minut 27, quan Ayoze va apro­fi­tar una pèrdua de pilota dels visi­tants per situar l’1-0 al mar­ca­dor en la pri­mera arri­bada clara de què van dis­po­sar. El cop va ser més dur quan poc després Miranda va fer el segon. En la represa, obli­gats a donar un cop sobre la taula, l’Espa­nyol va sor­tir amb una marxa més que es va tra­duir en un golàs de César Mon­tes de xilena. Tot i que van tenir oca­si­ons claríssi­mes per empa­tar el duel, va ser el Betis el que va tor­nar a col­pe­jar. Car­valho va fer el 3-1 defi­ni­tiu i les espe­ran­ces d’acon­se­guir la remun­tada es van esfu­mar. La millora va ser evi­dent, ara només falta que es tra­du­eixi en punts.