L’Espanyol fa mala pinta. Ahir va tornar a perdre (3-2), al feu del Sevilla, i la situació s’està convertint en impossible. Ara és a tres punts de la permanència, un més que abans de l’inici de la jornada, i quan, és clar, en queda una menys per al final del campionat. Cinc matxs resten, 15 punts per disputar, i per poder pensar en salvació n’hauria de guanyar tres, fet que tampoc asseguraria res i que també es fa difícil d’imaginar, tenint en compte que en tota la lliga només n’ha guanyat set. El calendari, a més, tampoc l’ajuda; Barça (a casa), Rayo Vallecano (a fora), Atlético (a casa), València (a fora) i Almeria (a casa).

Tot i això, és inevitable pensar què hauria estat d’aquest equip si Luis García n’hagués agafat les regnes abans. Els resultats no estan acompanyant el tècnic asturià, que en sis partits a la banqueta presenta un bagatge de quatre derrotes, un empat i una victòria, però sí que és cert que sense temps per fer gaire res el conjunt que orienta té una altra cara. Ahir al Sánchez Pizjuán va demostrar això mateix, sobretot en una primera part en què va oferir una gran versió i va marxar al descans al davant d’un marcador que va finalitzar capgirat després d’una pèssima segona en l’àmbit col·lectiu i en què els relleus de la banqueta tampoc van aportar.

I és que els blanc-i-blaus van fer el més difícil, sobreposar-se en un escenari com el feu hispalense a un gol en contra, fruit també d’una nova errada defensiva, un mal endèmic del grup aquest curs. Bryan Gil (22’) va recollir un mal refús de Brian Oliván dins de l’àrea i va avançar el Sevilla. Una diana que va arribar amb intriga, ja que Alberola Rojas la va validar després d’anul·lar-la i consultar el VAR. Igual va ser la de l’empat de l’Espanyol, obra de Rekik en pròpia porteria (29’) a continuació d’una centrada de Darder, que va ser cancel·lada primer pel col·legiat i confirmada després de ser rearbitrada. En l’1-0 els espanyolistes van reclamar falta de Rafa Mir a Brian Oliván en l’acció prèvia al defectuós refús; i en l’1-1 els sevillistes, un fora de joc posicional de Joselu. L’àrbitre, que es va mirar les dues accions en el monitor, no va interpretar infracció en cap de les dues.

Fos com fos, la resposta ràpida dels blanc-i-blaus va asserenar-los i ben comandats per la medul·lar formada per Darder, Denis i Melamed van protagonitzar bons moments. De fet, de les botes de l’últim va néixer una passada a Joselu que l’ariet, sol davant de Dmitrovic, va xutar a fora inexplicablement. Puado (43’), tot seguit, el va rescabalar, amb un golàs per l’escaire des de fora de l’àrea.

El panorama, doncs, es va presentar immillorable per a l’Espanyol, però en el segon temps va sucumbir. El Sevilla va tancar-lo al seu camp i, amb l’estil marca de la casa de José Luis Mendilibar, va bombardejar l’àrea de Pacheco amb centrades una darrere l’altra. Se’ls va fer molt llarg tot plegat, als periquitos, i una nova equivocació al darrere, en forma d’innocent penal d’un recent ingressat Vini Souza a Gueye i que va transformar Ocampos (69’), va propiciar que ja els fes molta pujada. Un cop de cap al travesser del mateix Ocampos a les acaballes va ser el preludi del que estava per venir, quan en la següent jugada Gueye (88’), a passada d’Acuña, va deixar sense res l’Espanyol.