Fa mala pinta

L’Espa­nyol fa mala pinta. Ahir va tor­nar a per­dre (3-2), al feu del Sevi­lla, i la situ­ació s’està con­ver­tint en impos­si­ble. Ara és a tres punts de la per­manència, un més que abans de l’inici de la jor­nada, i quan, és clar, en queda una menys per al final del cam­pi­o­nat. Cinc matxs res­ten, 15 punts per dis­pu­tar, i per poder pen­sar en sal­vació n’hau­ria de gua­nyar tres, fet que tam­poc asse­gu­ra­ria res i que també es fa difícil d’ima­gi­nar, tenint en compte que en tota la lliga només n’ha gua­nyat set. El calen­dari, a més, tam­poc l’ajuda; Barça (a casa), Rayo Valle­cano (a fora), Atlético (a casa), València (a fora) i Alme­ria (a casa).

Tot i això, és ine­vi­ta­ble pen­sar què hau­ria estat d’aquest equip si Luis García n’hagués aga­fat les reg­nes abans. Els resul­tats no estan acom­pa­nyant el tècnic asturià, que en sis par­tits a la ban­queta pre­senta un bagatge de qua­tre der­ro­tes, un empat i una victòria, però sí que és cert que sense temps per fer gaire res el con­junt que ori­enta té una altra cara. Ahir al Sánchez Pizjuán va demos­trar això mateix, sobre­tot en una pri­mera part en què va ofe­rir una gran versió i va mar­xar al des­cans al davant d’un mar­ca­dor que va fina­lit­zar cap­gi­rat després d’una pèssima segona en l’àmbit col·lec­tiu i en què els relleus de la ban­queta tam­poc van apor­tar.

I és que els blanc-i-blaus van fer el més difícil, sobre­po­sar-se en un esce­nari com el feu his­pa­lense a un gol en con­tra, fruit també d’una nova errada defen­siva, un mal endèmic del grup aquest curs. Bryan Gil (22’) va reco­llir un mal refús de Brian Oliván dins de l’àrea i va avançar el Sevi­lla. Una diana que va arri­bar amb intriga, ja que Albe­rola Rojas la va vali­dar després d’anul·lar-la i con­sul­tar el VAR. Igual va ser la de l’empat de l’Espa­nyol, obra de Rekik en pròpia por­te­ria (29’) a con­ti­nu­ació d’una cen­trada de Dar­der, que va ser can­cel·lada pri­mer pel col·legiat i con­fir­mada després de ser rear­bi­trada. En l’1-0 els espa­nyo­lis­tes van recla­mar falta de Rafa Mir a Brian Oliván en l’acció prèvia al defectuós refús; i en l’1-1 els sevi­llis­tes, un fora de joc posi­ci­o­nal de Joselu. L’àrbi­tre, que es va mirar les dues acci­ons en el moni­tor, no va inter­pre­tar infracció en cap de les dues.

Fos com fos, la res­posta ràpida dels blanc-i-blaus va asse­re­nar-los i ben coman­dats per la medul·lar for­mada per Dar­der, Denis i Mela­med van pro­ta­go­nit­zar bons moments. De fet, de les botes de l’últim va néixer una pas­sada a Joselu que l’ariet, sol davant de Dmi­tro­vic, va xutar a fora inex­pli­ca­ble­ment. Puado (43’), tot seguit, el va res­ca­ba­lar, amb un golàs per l’escaire des de fora de l’àrea.

El pano­rama, doncs, es va pre­sen­tar immi­llo­ra­ble per a l’Espa­nyol, però en el segon temps va sucum­bir. El Sevi­lla va tan­car-lo al seu camp i, amb l’estil marca de la casa de José Luis Men­di­li­bar, va bom­bar­de­jar l’àrea de Pac­heco amb cen­tra­des una dar­rere l’altra. Se’ls va fer molt llarg tot ple­gat, als peri­qui­tos, i una nova equi­vo­cació al dar­rere, en forma d’inno­cent penal d’un recent ingres­sat Vini Souza a Gueye i que va trans­for­mar Ocam­pos (69’), va pro­pi­ciar que ja els fes molta pujada. Un cop de cap al tra­ves­ser del mateix Ocam­pos a les aca­ba­lles va ser el pre­ludi del que estava per venir, quan en la següent jugada Gueye (88’), a pas­sada d’Acuña, va dei­xar sense res l’Espa­nyol.