Als 31 anys, Sergi Gómez (Arenys de Mar, 1992) està vivint una de les situacions més delicades de tota la seva carrera esportiva. Després de quatre temporades al Celta, i tres al Sevilla, el defensa català, en el seu segon any al conjunt blanc-i-blau, veu perillar la permanència del seu equip. L’Espanyol és penúltim, a tres punts de la salvació. Queden cinc autèntiques finals per evitar el sisè descens en tota la història del club blanc-i-blau. A les portes de rebre el Barça, un partit especial per a ell, ja que es va formar a les categories inferiors de l’equip blaugrana, el dorsal 24 del conjunt blanc-i-blau ha atès L’Esportiu.
Aquesta és la situació més complicada que li ha tocat viure fins ara?
He tingut la sort d’estar molts anys en situacions còmodes, però de tot se n’aprèn i ara toca viure aquesta. Cal donar el 200% perquè la gent estigui amb nosaltres fins a l’últim segon, perquè ningú abandoni, i creure en el nostre objectiu.
Aquest diumenge s’enfronten al Barça. Com afronten el partit?
L’afrontem com una final. És un partit molt important per a nosaltres. No mirem contra qui, sinó el que signifiquen aquests tres punts per a nosaltres. Guanyar ens aproparia molt més al nostre objectiu.
Què faran per competir?
Mostrar la nostra millor versió. Sabem les qualitats del Barça i hem d’intentar minimitzar-les, que ells no estiguin còmodes i desplegar el futbol que estem practicant amb en Luis. Quan ho fem, creem problemes al rival.
A l’RCDE Stadium mai han guanyat el Barça en la lliga. És el moment per posar fi a aquesta ratxa?
Sí, per descomptat. Crec que arriba en el millor moment. La gent està molt implicada amb nosaltres, farem un ple al nostre estadi i això ens ajudarà moltíssim. Com es va demostrar en el partit contra el Getafe, els dies importants la gent no falla.
Serà un partit especial per a vostè. Es va formar a les categories inferiors del Barça.
Ja fa molts anys que vaig sortir d’allà. Vaig estar quatre anys a Vigo i tres a Sevilla. Aquest és el meu segon any a l’Espanyol. Encara hi ha companys que vaig tenir quan estava allà i, òbviament, hi ha un bon vincle, però és un partit important. Cadascú juga pels seus objectius i no hi ha amics.
Es retrobarà amb Sergio Busquets, que aquesta setmana ha fet oficial que deixa el Barça.
He tingut la sort de coincidir amb ell al Barça i també a la selecció espanyola. Tothom coneix les qualitats d’aquest gran jugador i d’aquesta gran persona. Ha demostrat que és el jugador adequat per a aquesta posició, que a vegades no és córrer, sinó estar ben col·locat i pensar ràpidament. És un exemple per a molts futbolistes.
Per puntuar és vital no rebre cap gol. Ara són el quart equip de la lliga amb més gols en contra. Què està fallant?
Hi ha hagut molts moments durant l’any. Moments en què hem encaixat poc i d’altres que molt. És una cosa de tots, no només del porter, la defensa o el mig del camp. Moltes vegades anar amb tot a l’atac ens penalitza si després hi ha una pèrdua, ja que agafa tot l’equip molt obert. És una cosa que, evidentment, volem corregir. Hi ha partits en què hem encaixat tres gols, i d’altres en què no n’hem encaixat cap. Hem de trobar aquest equilibri. Quan tens un equip amb aquests dos davanters que tenim i volem atacar molt i jugar a l’àrea rival, si hi ha una pèrdua s’ha d’intentar tallar-la abans perquè no arribin a la teva porteria. Generem molts gols, però l’equilibri s’ha de trobar a no encaixar tant.
Fa sis jornades que va arribar Luis García. Què els va demanar?
Que ens creguéssim les qualitats que tenim i que juguéssim tranquils. La seva proposta futbolística és tenir la pilota, i tenir automatismes i moviments per generar superioritats, sempre amb la pilota. I que la millor manera de defensar és amb la pilota. Ens va dir que no tinguéssim por de jugar-nos pilotes complicades perquè al final ell era el responsable d’aquest sistema de joc, i que gaudíssim jugant.
Els ha costat adaptar-se a aquesta nova manera de jugar?
Amb pocs partits, fins i tot, amb tres dies d’entrenament, la gent proposava moltíssim. Contra l’Athletic ja es va veure un canvi bastant important, però és evident que això és un procés. La majoria dels jugadors que tenim a la plantilla han jugat molts anys amb aquest sistema i, al final, t’acabes adaptant molt ràpid.
A vostè què li demana Luis García?
Vol que els de darrere no siguem només centrals defensius, sinó que tot el joc ofensiu de l’equip comenci per nosaltres. Que tinguem paciència i la tranquil·litat per esperar la pressió del rival. A través d’aquesta pressió buscar solucions per crear i trobar espais al mig del camp.
Creuen que és l’entrenador indicat per salvar aquest equip?
Sense cap dubte. Ha vingut amb unes idees molt clares. Ens ha sorprès molt positivament per la poca experiència que té com a entrenador, i els conceptes i l’actitud que té i com entén el joc. Això és molt positiu per poder transmetre als jugadors el que tu vols plasmar. L’equip l’ha rebut amb els braços oberts. Evidentment, quan hi ha un canvi d’entrenador es viu una situació complicada dins l’equip, però crec que el Luis és un exemple. Porta poc temps entrenant i té els conceptes molt interioritzats. Era un canvi que tocava fer perquè els resultats no arribaven. És una llàstima per com es va donar, però l’equip està responent a la idea del mister i aquest és el camí.
Ha trobat a l’Espanyol la regularitat que buscava?
A Sevilla vaig tenir la sort o mala sort de coincidir amb dos grans centrals com eren Diego Carlos i Kounde, després d’una primera temporada en què ho vaig jugar pràcticament tot. Els dos últims anys van ser més complicats. L’Espanyol feia anys que m’anava al darrere i vaig creure que era el moment oportú per fer aquest pas.
