Encara hi ha vida i espe­rança. Ningú no els pot donar per morts. Aquest equip creu fer­ma­ment en la sal­vació i llui­tarà fins que s’esgo­tin totes les bales. Així ho van demos­trar ahir a Valle­cas. Els blanc-i-blaus es van afer­rar amb dents i ungles per sor­tir vic­to­ri­o­sos d’un par­tit tre­pi­dant, amb ana­des i tor­na­des cons­tants, i acon­se­guir tres punts d’or que l’apro­pen una mica més a l’objec­tiu. I és que aquest tri­omf, jun­ta­ment amb l’empat entre el Getafe i l’Elx, ha brin­dat una gran opor­tu­ni­tat a l’Espa­nyol, que se situa a només un punt de la sal­vació quan que­den tres par­tits per dis­pu­tar-se. Tres par­tits que són autènti­ques finals. Calen els nou punts que hi ha en joc per aca­bar la tem­po­rada vius.

L’artífex d’aquesta patida i més que necessària victòria després de la imatge mos­trada en el derbi no va ser un altre que Sergi Dar­der. El mag d’Artà con­ti­nua guiant i sor­tint al res­cat del seu equip quan aquest més ho neces­sita. Va ser l’autor del pri­mer gol del duel, amb un xut en què va posar tota l’ànima, i va ser deci­siu en el segon, amb una rema­tada que es va esta­ve­llar al pal i a què Mela­med va estar atent per apro­fi­tar el rebuig i enviar l’esfèrica al fons de la xarxa. Abans, RDT, en el seu pri­mer par­tit con­tra el seu exe­quip, de què va sor­tir per la porta del dar­rere, havia empa­tat el matx des del punt de penal. Tot i que els peri­qui­tos van tor­nar a come­tre nom­bro­sos errors indi­vi­du­als, ahir no van pas­sar fac­tura. Va ser el dia per rega­lar una victòria a una afició que perd anys de vida mirant els par­tits del seu equip.