Molta feina en l’horitzó
Espanyol. El conjunt blanc-i-blau encadena quatre partits sense guanyar. Una mala ratxa que no va succeir en el curs 2020/21, l’últim a segona divisió
Que l’Espanyol té molta feina a fer si vol assolir l’objectiu de l’ascens a final de curs és una evidència. Ho era amb Luis García a la banqueta, i també ho és ara amb Luis Miguel Ramis. El tècnic tarragoní, en la seva estrena contra l’Osca, un equip enfonsat en la part baixa de la taula, no va ser capaç de trobar el camí per posar fi a una mala ratxa que està condemnant el conjunt blanc-i-blau. L’Espanyol, després de quatre jornades sense conèixer la victòria, és lluny d’on voldria i hauria de ser. Els periquitos són sisens, a tres punts de les places d’ascens directe, i a 9 del líder, el Leganés. No queda més remei que començar a revertir aquesta situació si no volen que els fantasmes comencin a aparèixer. A segona, el temps és or.
Estrena agredolça
No fa ni dues setmanes que Ramis ha aterrat a l’entitat blanc-i-blava. Lògicament, necessita temps per situar-se i transmetre als futbolistes una idea de joc completament diferent de la que havien desenvolupat fins ara amb el tècnic asturià. Però aquest temps no existeix. Ja ho va viure en pròpia pell l diumenge contra el conjunt aragonès. Una estrena que, ni de bon tros, va ser la desitjada. El seu debut no va ser sinònim d’una millora de l’equip, ans al contrari. Van continuar sent un equip molt feble al darrere i, a més, amb molt poca contundència de cara a la porteria rival. Un aspecte que els havia salvat en duels anteriors. En els noranta minuts, l’Espanyol només va xutar una vegada entre els tres pals. Precisament, va ser el penal que va transformar Javi Puado. Més enllà d’aquesta rematada des dels onze metres, els periquitos només van aconseguir dos xuts amb una mica de criteri (Salvi i Jofre). Un bagatge molt pobre per a un equip que, fins fa poc, era el màxim realitzador de segona i que té una de les millors davanteres de la categoria.
En defensa, van tornar a viure la mateixa història de sempre. Equip feble i poc agressiu al darrere i amb nombrosos errors individuals que decideixen els partits. L’Osca, el conjunt menys golejador de segona, amb nou dianes en quinze partits, va aconseguir perforar la porteria blanc-i-blava i, fins i tot, podrien haver guanyat si no hagués estat per unes intervencions de molt mèrit de Pacheco, que un altre cop es va vestir d’heroi per evitar un mal major.
Ramis, un cop finalitzat el matx, va ser el primer a reconèixer el mal partit dels seus jugadors. “Ens ha faltat molta més agressivitat en totes les zones del camp i contundència defensiva. I amb la pilota hem tendit a precipitar-nos. L’empat és el màxim que hem merescut. Ens falta molt per ser l’equip que volem ser. Per guanyar partits hem de ser molt complets i equilibrats, i això no ha estat possible. L’equip, però, acabarà plasmant la seva idea al camp”, va explicar.
El tècnic blanc-i-blau ja prepara a consciència la visita de l’Elx, un duel en què no hi ha més marge d’error. Els futbolistes estan obligats a centrar tota la seva atenció a assimilar els nous conceptes en un temps rècord. Només una victòria en les últimes sis jornades i tot un mes sense guanyar és un fet que no va succeir en l’última temporada a segona (2020/21). Aleshores, la pitjor ratxa es va produir entre les jornades 12-14 i 22-24, quan van encadenar dues derrotes i un empat. La que se suposa que és la millor plantilla de la categoria ho ha de demostrar aviat fent un pas endavant vital abans no sigui massa tard.
