Eufòria en l’equip després del triomf contra el Llevant

“Va ser un moment d’alegria enorme per a tothom, quan guanyes tal com havia anat tot i amb aquesta necessitat que teniem de guanyar... com es va donar, de creure-hi i lluitar fins al final, va ser una adrenalina enorme que pot ser el punt d’inflexió que necessitem. A dins estem molt units i crec que ho aconseguirem”.

La pilota aturada

“La pilota aturada la treballem totes les setmanes. El dia d’Elda se’ns va donar molt malament, ens va passar per sobre un rival que és un especialista en això. Quan encaixes gols es genera una certa psicosi i sembla que a la mínima hagi d’aparèixer aquesta por. Ja m’ha passat altres vegades. La pilota parada és concentració, parar atenció. Al final és qüestió d’estar més concentrats que mai i cadascú ser responsable amb allò que li toca”.

Les últimes victòries han estat estranyes (Vila-real B i Llevant)

“El camí és guanyar. El dia del Vila-real vam tenir 70-75 minuts molt bons i en una mínima distracció ens generen el gol, i al final amb la necessitat que tenim de guanyar no vam manejar bé els timings. Ens va passar l’altre dia, ens falta aquesta maduresa, volem guanyar el partit des del minut 20. Ens ho donaran les victòries. Tanta ansietat i tantes ganes de treure les victòries se’ns ha tornat a la contra”.

La graderia, en contra del club

“Entenem la frustració de la gent. No és necessari en el meu cas saber on ets, sabem a quin club estem i el que ens estem jugant i aquí és on hem de gestionar aquesta tensió. Al futbol cal posar-hi molt de cor però també cal tenir cap i mantenir les pulsacions baixes. Dins tenim clar l’objectiu i lluitarem fins al final donant el millor de nosaltres. Tant de bo aconseguim enganxar la nostra gent. Tinc clar que a la mínima que nosaltres els hi donem, ells hi són. Ens hi juguem tots molt”.

A fora costa molt guanyar

“Totalment, nosaltres som molt conscients que volem tallar aquesta ratxa. No s’està veient una regularitat de l’equip i és el que busquem fora de casa. Veus com va la lliga i a tohom li costa guanyar. És el moment de collar i fer un cop damunt la taula, en el moment que guanyem fora serà un punt d’inflexió i farà que l’equip estigui millor”.

El partit a Santander

“Les claus són competir millor i adaptar-nos millor al partit que ens toca. Hem d’analitzar el rival, saber que ens trobarem, jugar millor que el rival, ser millor que ells i guanyar”.

“Crec que és un gran equip, sobretot a la part ofensiva té jugadors molt dinàmics i que generen bon futbol. Em preocupo de nosaltres, de si estem el nivell i donar la millor versió tots”.

No estar a l’ascens directa és una llosa?

“No ho penso així. Només penso en el partit següent, si guanyem podem ficar-nos-hi. La categoria és molt complicada però clau esta en nosaltres, si entenem el que és la categoria i cada partit donem la nostra millor versió estarem a prop de guanyar tots els partits. El problema és que no trobem la regularitat. Quan siguem un equip fiable ho aconseguirem”.

La relació amb Joan García

“La meva relació amb Joan i Ángel és d’admiració cap a ells i ajudar-los. Em toca jugar per decisió de l’entrenador però els tres som un. L’afició pot estar tranquil·la perquè hi ha molt de nivell a la porteria. Tenim molt clar l’objectiu que és pujar jugui qui jugui”.

A nivell de classificació no esta tan malament l’equip, però l’ambient no és plàcid.

“Al final entenc que hi hagi exigència. Ningú esta content, nosaltres tampoc. Sabem que podem donar més. Depèn de nosaltres, si som capaços de generar un equip regular i fiable no tindrem cap problema per aconseguir l’objectiu, però des de la humilitat i el sacrifici”.

L’Espanyol té la millor plantilla?

“Jo crec que sí, hi ha molts equips que s’han reforçat bé i que costarà molt. No em preocupa. Quan trobem el nostre millor nivell individual i col·lectiu anirem cap amunt. Hem d’anar partit a partit i no pensar més enllà”.